Maestrat viu

Dos dies pel Baix Maestrat. Moltes vegades fem servir l'expressió “més enllà de l'Ebre” per indicar on acaba Catalunya i comença Espanya. Però “més enllà de l'Ebre”, si anem avall, encara hi ha el Montsià, comarca sota jurisdicció de Catalunya, i la frontera, si es pot parlar de frontera i ens agrada referir-nos a rius, la dibuixa el Sénia. Passat el Sénia hi ha el Baix Maestrat, i el Baix Maestrat és al País Valencià. Si això és “Espanya”, endavant. Hi he vingut per veure com al meu amic Joan Ferreres li donen un premi pel conjunt de la seva obra, centrada tota en l'estudi de la història i la gent d'aquesta comarca, que és la seva. L'acte se celebra a l'era del Reial Santuari de la Mare de Déu de la Salut, un conjunt gòtic i renaixentista que va ser usat per Cervantes, Felip II, i Carles III. “Cap borbó”, em recalquen. Es troba entre Sant Jordi i Traiguera, i si els catalans no parléssim tant de fronteres i l'Ebre no ens fes tant respecte, seria per nosaltres molt més visitat i fotografiat. A veure si amb aquest reclam els pico la curiositat: el santuari té un restaurant, situat en un edifici renaixentista, on serveixen una sopa d'ametlles que es fa repetir. Ametlles “quilòmetre zero”, com l'oli de les amanides i dels fantàstics guisats, perquè el santuari, com tot el Maestrat, es troba ombrejat pels arbres que serveixen aquests productes. El premi que en Joan Ferreres rep ha estat instituït per Maestrat Viu, una entitat que treballa per reviscolar la comarca des del punt de vista cultural. La paraula “reviscolar”, que la sento dir a la presentadora de l'acte, m'ha agradat molt. Per aquí parlen un català molt pur. Pere Lavèrnia, considerat el filòleg més important abans de Pompeu Fabra, era de Traiguera. En Ferreres és de Sant Jordi, i a l'hora de rebre el premi explica que l'interès per la seva terra li ve del fet d'haver-ne marxat. Fa molts anys que és professor d'institut a Mataró. Lavèrnia també va ser un desplaçat. El seu diccionari, ple de localismes de la seva comarca, el va confeccionar a Barcelona. “D'aquí tothom se'n va”, ens explica l'endemà el guia que ens ha dut a la contemplació de les pintures rupestres de Tírig, fetes per uns caçadors que es van entossudir a sobreviure en aquesta terra aspra fa milers d'anys. On van, els seus descendents? “A València, a Vinaròs, a Peníscola, a Barcelona...” Vinaròs i Peníscola també són del Baix Maestrat, però tenen turisme.

Hi ha altres premiats: Lucía Alemany, una noia que ha estudiat a l'ESCAC de Terrassa i fa cine; els editors de la revista Traiguera, que fa quaranta anys que es publica; la Fira d'Oficis de Benassal, i els organitzadors de l'Aplec del Sénia, que són uns convençuts que aquest riu no és frontera de res i que cada any apleguen gent de les dues ribes en una festa.