El monument de Tortosa

L'ètica i l'estètica aconsellarien tirar a terra el monument desmesurat i provocador que Franco va erigir a Tortosa per celebrar la seva victòria en la batalla de l'Ebre... només que tot és més complicat. Hi segueixo insistint: no tot és l'Empordà, la Cerdanya, la Val d'Aran o el Pont del Petroli. No tot és tampoc Barcelona, on les coses es veuen amb una lupa glacial. Viatgin avall i, quan hi siguin, no es limitin a deglutir pedres històriques o un bon arròs. Parlin amb la seva gent. Fa uns anys, l'historiador Josep M. Solé i Sabaté va convidar uns periodistes a la Terra Alta per mostrar-nos els museus interpretatius de la batalla decisiva de la Guerra Civil que ell ha contribuït a confeccionar. Vam visitar el de Corbera d'Ebre, que és el més gran, vam fer una incursió al memorial de les Camposines i a la Fatarella, vam veure el banc de sang de Batea, i vam ser conduïts a Vilalba dels Arcs. Vilalba dels Arcs, poble monumental, presenta una serenitat encantada que és enganyosa. L'alcalde, un demòcrata elegit per sufragi local, ens va situar davant l'edifici de l'Ajuntament. A la placeta emergia un obelisc repel·lent i sense cap interès escultòric dedicat en exclusiva als “caiguts” en el bàndol de Franco. Ens vam interessar per la seva subsistència, i l'alcalde ens va dir unes paraules que resumien tot el que havíem vist fins llavors, que explicaven el tacte i l'equilibri amb què Solé i Sabaté havia projectat les seves instal·lacions museístiques. Ens va dir: “Jo el voldria treure, però penseu que aquí la batalla de l'Ebre és com si hagués tingut lloc ahir.” Quan la batalla estava encesa, un escamot anarquista que venia del front va entrar pel carrer major de Vilalba. Un home del casino dels senyors va sortir al balcó i va disparar. Els del casino dels obrers s'hi van tornar. La guerra civil va tenir una rèplica a escala local a Vilalba dels Arcs i a molts pobles de l'Ebre, els més castigats i enervats. Una senyora ens va preguntar el motiu de la nostra visita. Quan el va saber ens va manifestar un ressentiment tan punxegut contra el veí de dues cases més avall que vam pensar que l'alcalde s'havia quedat curt i que la guerra era encara vigent. O latent. “Qualsevol gest obre ferides.”

L'alcalde de Tortosa farà una consulta entre els veïns per suprimir o no el monument obsequi de Franco. Ell ha anunciat que votarà contra l'eliminació. S'ho podria haver estalviat, però l'escrúpol indica alguna cosa dramàtica que ell coneix millor que els que ens ho mirem des de la Cerdanya. Trist? Tant com vulguin, però els alcaldes ho saben tot. Veurem què diuen els veïns: quants sumen els d'un casino i l'altre, o si els casinos han estat superats. Després ja podrem anar a fer un arròs. Nosaltres el vam anar a degustar tornant, en un restaurant ple de verdor entre Móra la Nova i Garcia.