Violents

Si els que cremessin mobles i immobles a Gràcia fossin els feixistes, què en diria la CUP? Que els mossos que abominen no actuessin? Hauria de ser així, en un grup al qual tothom valora la coherència. Al cap i a la fi, i amb la sociologia comparada a la mà, el feixisme també és el símptoma d'un malestar social. Diferent, però malestar.

Mentrestant, el govern de la Generalitat es troba en un dilema. No pot criticar els violents avui de Gràcia, ahir de Can Vies i demà de vés a saber on, perquè els membres de la CUP, comprensius amb aquests fets, tenen la pell molt fina i el caràcter difícil i qualsevol molèstia pot desbaratar el suport parlamentari que el govern necessita per aprovar els pressupostos i per culminar el procés cap a la independència que figura en el seu full de ruta. Una pregunta: ja està segur el govern que la CUP vol el “trencament” amb Espanya? Jo els sento parlar molt de trencaments però em sembla que pensen en uns altres, almenys de manera prioritària. Si de cas, el d'Espanya va en el paquet perquè la trencadissa que propugnen és de caràcter general. També volen trencar amb Europa, amb l'OTAN, amb Israel, amb la democràcia d'encuny burgès...

El govern delega les condemnes als violents en el conseller d'Interior com a manera de reduir els fets a una qüestió d'ordre públic i policial. Puc entendre que per raons d'índole política i pressupostària el president i el vicepresident del govern mantinguin silenci sobre les destrosses amb nocturnitat. “Per un desallotjament no cau un govern”, deia l'altre dia el gran Quico Sallés. Ara: i els partits que donen suport al govern? I CDC i ERC? Una de les responsabilitats dels polítics és “acompanyar la gent”, i molts veïns de Gràcia necessiten en aquests moments sentir-se acompanyats. Dic “molts” i no “tots” perquè he observat que n'hi ha que abonen els violents. Si els abonen, em sembla, és perquè els violents s'han fet els amos del “discurs”, per via de la CUP, que el té molt ben elaborat. A l'altra banda, no hi ha discurs de pes on agafar-se. La història ve de lluny: dels anys deu i vint a Catalunya, del Maig francès...

“Per un desallotjament no cau un govern.” Molt bé, d'acord, si parlem de manera immediata. Ara: un dia o altre hi haurà d'haver eleccions, que és el moment en què els governs cauen per voluntat popular. Els resultats que pugui treure la CUP els ignoro. I a la CUP mateix sembla que li són indiferents perquè el seu regne no és d'aquest món parlamentari. Els resultats dels complaents i arronsats CDC i ERC, ja és una altra cosa si la gent, per independentista que sigui, pensa que en aquestes condicions la independència pot esperar.