A la tres
Misèria i companyia
“Un seixanta per cent de la població activa en fa ben just per pagar les despeses
La manifestació que aquest
diumenge convoquen una seixantena d'entitats socials, sindicals, sobiranistes i culturals amb el lema “Els drets no se suspenen: treball digne, drets socials i democràcia real” és un acte indispensable i necessari. El gruix de les reivindicacions van adreçades al govern del PP i la seva política de terra cremada en tot el que fa referència a Catalunya presentant recursos contra la majoria de lleis que aprova el Parlament encara que a vegades siguin aprovades per majoria absoluta (és a dir, pels seus propis representants a casa nostra) i que tractin temes tan essencials com les mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. És un pas més d'aquesta obsessió delirant de retallar, d'escombrar i desmantellar tot el que faci referència a les competències i l'autogovern que tant ha costat d'aconseguir.
Poder polític, legislatiu i judicial sovint es confonen i es presenten recursos contra la llei d'igualtat entre homes i dones, contra l'impost als habitatges buits o l'impost a les nuclears, mentre continua la precarietat laboral, els desnonaments, la discriminació o l'aplicació de la “llei mordassa”.
Al govern espanyol en funcions des del desembre (aquesta incapacitat d'assolir un acord de mínims de la classe política els passarà una factura electoral tremenda) no li importa gens ni mica que la reforma laboral no hagi estat gens eficaç per lluitar contra l'atur, de la mateixa manera que ahir es va fer públic que sis de cada deu catalans cobren sous de menys de 21.000 euros a l'any. És a dir, que un seixanta per cent de la població activa en fa ben just per pagar les despeses. Aquesta és la dura realitat del mercat de treball una vegada que, segons els optimistes, sembla que haguem superat l'equador de la crisi. L'altra cara de la moneda és que només hi ha un 4% que cobren més de 60.000 euros, i si aquí hi descomptem tots els alts càrrecs de les diferents administracions i els polítics de nivell alt, ens quedem amb quatre milionaris comptats. La resta, engrunes, misèria i companyia.
