L'acord no vol partidismes

Els pressupostos no són el principal repte que afronta el govern de Junts pel Sí perquè el seu fonament està en la preparació de les estructures d'estat i tinc informació que confirma que aquest objectiu es treballa a fons, amb rigor i amb celeritat. Però els pressupostos són essencials per aplicar les millors polítiques possibles per millorar la dura realitat d'una part substancial de la ciutadania. Per això en la negociació per aprovar els comptes cal demanar seny. I és que l'acord és imprescindible no pas per al procés sinó perquè el 78,5% de l'increment pressupostari es destina a millores vinculades a l'estat del benestar, incloent-hi el pla de xoc, xifrat en 285 milions. Sense oblidar 317 milions més per a Salut, un creixement de 211 milions per a Ensenyament i de 173 per a Treball i Afers Socials. Però és cert que en política tot és discutible. I que el pressupost del vicepresident Junqueras necessita trobar la connivència necessària al Parlament amb l'acord com a mínim de la CUP. Per la qual cosa calen dos elements: per una banda, sensatesa de la CUP, que no hauria de posar com a incondicionals exigències maximalistes. I cal pensar que serà així si tenim present que la CUP ha permès l'aprovació de pressupostos igual o menys desobedients que els de la Generalitat com són els de Barcelona en Comú d'Ada Colau. La segona qüestió és que el tràmit pressupostari cal afrontar-lo des del realisme. I hi ha dirigents i sectors de Convergència que semblen oblidar que el govern de JxSí no té majoria absoluta. Per la qual cosa des de l'executiu es treballa per un acord negociat i els pals a les rodes d'alguns amb inoportunes declaracions carregant contra la CUP i exigint-li una submissió incondicional resulta paradoxal. Caldria estudiar si és una posició motivada per convenciment, partidisme electoralista o una estratègia més de fons cap a no sé quin escenari polític. Però sigui quina sigui la intenció convindria que tothom actués amb la màxima responsabilitat.