Dinàmiques

Les CUP tenen una dinàmica pròpia, molt allunyada de la lògica dels partits més o menys clàssics. Això complica qualsevol decisió, més si al conjunt conviuen dues sensibilitats força diferents i, per complementar-ho, un munt de matisacions gens gratuïtes. És una gradació de sentiments, segurament tots ben legítims i argumentats. Aleshores, les grans decisions es compliquen i decidir si és gata o gat esdevé un viacrucis. Parlant en plata, Poble Lliure i Endavant no són la mateixa cosa i comparteixen el mateix casal per una raó estratègica, que ara s'està convertint en la menys estratègica de les raons. I al seu entorn es mou la indefinida proposta anticapitalista, que genera comportaments ben diversos. A part d'això, no hi ha veritats absolutes i la naturalesa de l'escorpí és irrefrenable.

En una situació canviant, amb un debat entre vella i nova política, s'explicita clarament quines són les polítiques no reciclables, però, a la vegada, no s'acaben de definir les alternatives que avancin cap a altres formes de gestió. Molts cupaires han demostrat ser uns excel·lents gestors municipalistes, però semblen perdre's en territoris més amplis, quan cauen al parany del “quan pitjor, millor”. Generosos com són, fins arrisquen el propi patrimoni polític en una batalla incompresa i incomprensible.

És la dinàmica cupaire o és l'escenificació de la impotència? Potser només és la naturalesa de l'escorpí que, quan es descontrola, és capaç de picar de mort la granota tot i ensorrar-se tots dos o, el que és el mateix, enterrar el propi procés.