Perills i oportunitats

Una de les grans contradiccions d'aquest inici de segle és el gran convenciment amb què des de les institucions polítiques es parla de la necessitat d'un canvi de model de desenvolupament i de la “real política” quotidiana que continua projectant a casa nostra noves autovies, desdoblaments, carreteres... com si l'escalfament global fos cosa d'altres.La perspectiva de pacificar el trànsit i reduir les emissions de CO2 queda bé per a les declaracions formals. Cap polític s'atreviria a manifestar el contrari, però la realitat és que allò que s'afirma amb una mà, es nega amb l'altra. Acríticament es continua vinculant el progrés i el benestar al creixement econòmic i amb aquest a la continuació d'un model de transport i mobilitat que talment com un addicte demana més dosis de petroli i de ciment. És en aquest context que creix el debat al voltant de la variant d'Olot i de la continuació del polèmic eix de Bracons a la Vall d'en Bas i les Preses. Debat que els defensors de la construcció d'un cinturó de dos carrils per banda al voltant d'Olot semblen voler evitar però que cal tenir per esquivar un canvi progressiu de la personalitat de la comarca.

És en aquest sentit i respecte al conflicte de la variant d'Olot que cal situar uns elements que ens hem de prendre seriosament com a societat si no volem dur el planeta al col·lapse ecològic, però que ja en el dia a dia de la gent a les valls d'Olot poden alterar les seves vides:

La pacificació del trànsit i la reducció del transport motoritzat per carretera és una urgència i una necessitat de primer ordre. Cal transitar cap a un model de mobilitat més pacífic, col·lectiu i energèticament més eficient i auster. El problema de trànsit a Olot i la seva àrea metropolitana és sobre tot de caire intern. Resoldre'l requereix solucions de gestió de la mobilitat que tinguin en compte els fluxos entre centre i perifèria, barris, polígons, centres educatius, sanitaris, etc. El trànsit de pas és una part del problema però una autovia envoltant la ciutat no resoldria ni de bon tros molts dels problemes que la gent percep quotidianament.

La solució de quina variant cal ha d'estar determinada per aquesta anàlisi. Construir una autovia pot resoldre alguns problemes locals (treure trànsit de camions del vial Sant Jordi i millorar la vida quotidiana d'aquests veïns), però en pot provocar d'altres com ara l'efecte crida envers el trànsit de llarg recorregut, que pot veure com l'actual “coll d'ampolla” esdevé a la pràctica un nou cinturó de circumval·lació de Barcelona. Una solució continguda i comarcal justifica el manteniment de la prohibició del trànsit de camions de llarg recorregut pel túnel de Bracons. Aquesta ha de ser una limitació indefinida però ho pot deixar de ser si es construeix una autovia.

Les valls d'Olot ja pateixen per les seves condicions orogràfiques episodis de contaminació que posen en perill la salut dels seus habitants. No és alarmisme, cada any moren a Catalunya centenars de persones a causa d'uns nivells intolerables de pol·lució. Els efectes sobre les poblacions més vulnerables –nens, gent gran, adults amb afeccions respiratòries– estan plenament demostrats. Una autovia envoltant la capital de la Garrotxa no faria res més que empitjorar la situació general de la qualitat de l'aire de la comarca. Cal una aliança àmplia de tots els sectors socials de la comarca exigint una aire de qualitat.

Olot es troba dins d'un parc natural. Aquest és un valor actual i de futur fonamental. No és un luxe del qual podem prescindir a la primera ocasió. El Parc ha estat l'impulsor de l'economia comarcal: ha donat prestigi a la comarca, ha realçat els productes locals, ha atret inversions, ha generat un sector turístic de qualitat, etc. Mantenir un equilibri entre el benestar humà i la preservació dels valors naturals i el paisatge és un repte en què la Garrotxa té una oportunitat privilegiada. Una autovia envoltant Olot és anar en la direcció contrària. Significa degradar l'entorn natural i prendre un altre camí. La Garrotxa pot esdevenir exemple de territori amb un equilibri entre benestar humà i protecció del medi ambient o pot optar per seguir el camí d'altres indrets del nostre país on els valors naturals han quedat reclosos entre autovies, rotondes, àrees logístiques i creixements urbans irracionals. La Garrotxa ha posat des de sempre en qüestió l'automatisme erroni que associa en qualsevol cas creixement de les comunicacions amb desenvolupament econòmic. Una comarca que durant anys va restar en teoria “mal comunicada” va ser capaç de produir una economia dinàmica amb un gran pes de la indústria. La comarca de muntanya “agrària i subdesenvolupada” que alguns han volgut vendre per justificar la construcció de més i més carreteres no es correspon gens a la realitat de la història de la Garrotxa. Avui molts experts econòmics alerten de la possibilitat contrària. Una excessiva dotació viària pot resultar contraproduent en enfortir el perill de subordinació envers territoris més poblats. Preservar per al futur l'efecte “seu” de què parlava anys enrere Ernest Lluch hauria de ser un element a tenir en compte a l'hora de planificar la mobilitat de la comarca. El futur d'un turisme rural de qualitat també resta en perill si la comarca resta farcida d'autovies, rotondes i túnels per on puguin circular a gran velocitat camions en ruta des de França cap a la resta de la Península.La mobilitat i el transport del segle XXI no poden continuar amb els criteris d'un segle XX del qual avui patim les conseqüències ambientals. Calen nous criteris i la voluntat de construir una nova cultura del territori. La Garrotxa en té una oportunitat privilegiada. No la desaprofitem. Busquem solucions per pacificar el trànsit i millorar la vida quotidiana i la salut dels garrotxins sense envoltar Olot d'un cinturó de velocitat, contaminació i soll.