Opinió

opinió

Armes, vots i religió

Aprofitar l'atemptat d'Orlando per encendre la islamofòbia pot portar vots, però no resol res

La massacre d'Orlando duta
a terme per Omar Siddique Mateen, nord-americà fill d'afganesos, ha sacsejat el panorama polític nord-americà en precampanya electoral. No només perquè demostra que tots som vulnerables davant les bales d'un boig que jura lleialtat a Estat Islàmic, sinó perquè constata una de les promeses en què Barack Obama ha fracassat perquè no ha tingut el suport de les cambres: la restricció a la possessió d'armes.

Malgrat que s'han produït diverses massacres, com la de l'escola de primària de Sandy Hook
el desembre del 2012, en què van morir vint nens i sis professors, li ha estat impossible restringir la llibertat que tenen els ciutadans per comprar i portar armes, incloses armes automàtiques com la que es va utilitzar a Orlando.

Obama s'ha referit a l'atac com un crim d'odi. I tot fa pensar que Siddique Mateen es va obsessionar després de veure dos homes besant-se. I aquí és important recordar que l'odi als homosexuals no s'estén només des
de certes esglésies i mesquites.
L'odi als gais el propaguen aquells que, tot i respectar els gais com
si es tractés de malalts, s'oposen a la regulació del matrimoni entre parelles del mateix sexe. El propaguen declaracions com les del president rus, Vladímir Putin, que justifica la prohibició de manifestacions en favor de l'homosexualitat amb l'argument que “no té res en contra dels gais”, però ha d'evitar “que s'acostin als nens”; identifica, així, homosexualitat amb pederàstia. L'odi s'estén a la Xina, quan es prohibeix que apareguin al cinema i a la televisió.

I mentre les paraules d'Obama sobre la matança han insistit en la necessitat de restringir el dret
a les armes i de ser més estricte amb les persones amb antecedents com Siddique, el candidat republicà, Donald Trump, ha aprofitat per demanar, no ja restriccions en la compra d'armes, sinó la prohibició de l'entrada de musulmans als Estats Units. Proposta que implícitament aboca presumpció de culpabilitat cap a totes les persones musulmanes o originàries de països islàmics.

No deixa de sorprendre que Trump, que té el suport dels sectors cristians conservadors dels Estats Units, que consideren l'homosexualitat una desviació de
les lleis naturals, emparant-se en els múltiples versicles de l'Antic Testament i també en el Nou Testament (Romans 1,26 i Corintis 6,9), aprofiti aquest atac a la llibertat sexual en general i a la manifestació pública de l'homosexualitat per confrontar el modus de vida americà amb el dels països musulmans.

Aquí, certament, hi ha un dels elements més complexos de resoldre, però són les mateixes societats dels països islàmics les úniques que ho poden fer. No topem tant en el que diu o en com s'ha d'interpretar l'Alcorà,
la Bíblia i l'Evangeli amb relació a
la sexualitat, sinó en el problema real que suposen els murs legals que es posen a la majoria de països islàmics per reubicar la religió en l'àmbit individual. I les principals víctimes d'aquestes reticències a ubicar la religió i la moral en l'àmbit privat són les mateixes dones i homosexuals dels països musulmans. Són aquells musulmans que relativitzen les creences com han fet la majoria de cristians, però se n'han d'amagar per no ser titllats d'apòstates.

Posar sota sospita, com fa Trump, tota la població musulmana, o originària de països islàmics, és un greu error. Però també és un error –i aquí Trump juga hàbilment les seves cartes–
que Obama i Clinton es neguin a prendre posició sobre l'islamisme salafista i aquells que prediquen interpretacions literals de l'Alcorà, per respectar la llibertat religiosa que impera als Estats Units. I és que en molts estats americans
el que és estrany no és ser evangèlic creacionista –que nega Darwin– o musulmà salafista, sinó fer públic i sense vergonya que
un és ateu i que en l'ateisme ha trobat la pau espiritual.

Caldrà veure ara com evoluciona la investigació i el debat polític. Però qualsevol discurs com el que fa Trump, que insinua la impossibilitat de les societats islàmiques d'evolucionar, serà un error. Tunísia, amb una població musulmana, ha aprovat una Constitució que reconeix la llibertat de consciència, a creure i deixar de creure. A Tunísia ja no es pot castigar un musulmà que qüestiona en públic la literalitat de l'Alcorà ni un ciutadà que
fa públic que ha deixat de creure.

Aprofitar l'atemptat d'Orlando per encendre la islamofòbia com volen alguns pot ajudar a guanyar vots, però no resol res.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.