Opinió

LA GALERIA

En campanya

Ja és casualitat que el PP s'aturés a fer campanya
al lloc menys adient

Vivim en un món en el qual les casualitats són molt mal vistes; on tot el possible ha de tenir sentit; on la realitat perd qualsevol sentit sense una causa. Els mitjans són els primers a retratar una realitat en la qual l'atzar no existeixi. Els crits i els esbroncs amb què va ser rebuda Alícia Sánchez-Camacho al mercat de Vic m'hi ha fet pensar. A través dels mitjans s'ha reproduït el cas un cop i un altre fins que la gent que no hi viu suficientment a prop, ha copsat com en són d'odiosos els del PP a Vic. Els qui vivim més a prop del territori ens vàrem adonar que la parada on la Camacho havia de fer les seves moneries, era, ni més ni menys, que la d'en Pep Musté i la seva parella. Dos personatges que segur que fa més temps que la Camacho que es dediquen a la política, i amb uns punts de vista no diria que divergents, sinó més aviat irreconciliables. Musté ha estat processat, torturat i empresonat pel fet de pensar de manera diferent que la Camacho. Va ser casualitat que la dirigent del PP anés directament a la gola del llop? No ho sé. En tot cas, hi veig possibles causes, com ara que dins el partit tingui enemics prou implacables per parar-li aquest parany, o en tot cas, que el servei de protocol del PP a Vic és prou ignorant, ineficient i mal informat per no avisar que hi havia una parada perillosa per a ells. També podria ser que l'Alícia ja no mereixés quasi res després de la seva defenestració. Podria també molt ben ser que si la visita al mercat de Vic l'hagués fet l'Albiol, tot hauria estat molt més mesurat i els mitjans haurien recollit amables paraules amb els pagesos i cap imatge de la parada d'en Pep Musté i la seva parella. Aquest deixar-la sola al mig dels cavalls diu molt de la solidaritat corporativa que gasten els del PP. Recordem el cèlebre “Tranquilo, Luis” d'en Rajoy al seu subaltern Bárcenas. Evidentment, es fa difícil en casos com aquest esbrinar quan les coses passen perquè sí, o responen a una estratègia. En el cas de Vic, la topada amb un rival furibund ha esdevingut en el missatge que el PP no és ben rebut a Osona. En l'altre, no seria de tan mal pensats considerar que la Camacho s'ha convertit en una perdedora a la qual no en perdonen ni una. En política, com en altres coses, la casualitat és un intangible, un “podria ser” quan l'objectiu és que “ha de ser”. Cap mitjà ha informat del fet que la del PP s'aturés a fer campanya al lloc menys adient de tota la plaça Major de Vic, i mira que n'és de gran. No permetem mai que la realitat ens espatlli una bona imatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia