Ferrocarrils

Algú, en plena campanya electoral i per donar més arguments a la independència, recorda que l'any 1848 el primer tren de l'Espanya peninsular va cobrir la distància entre Barcelona i Mataró en trenta-cinc minuts i que avui, cent seixanta-vuit anys després, el mateix trajecte es fa en quaranta. Home, impressiona, però el retret no té en compte que el tren del senyor Miquel Biada va unir només dues estacions, mentre que ara n'hi ha més de deu pel mig. L'any 1848, entre Vilassar de Mar i Barcelona hi va seguir havent un dia de tartana perquè a Vilassar no hi havia estació. Des que en va ser servit, és mitja hora. Hem de ser rigorosos amb l'argumentari ferroviari i independentista perquè ens el poden girar en contra.

Un que s'afegeix a la conversa recorda que fa anys entre Mataró i Barcelona circulaven uns trens anomenats directes que en vint-i-cinc minuts et deixaven a casa o a la feina. Els de Mataró que agafem el tren, hem de tenir més privilegis que els Premià de Mar? Han de veure impassibles els usuaris de Premià de Mar o de Badalona com els de Mataró els saludem des de la finestreta? Un altre que també s'afegeix a la conversa observa que alguns pobles –Vilassar, Montgat, el Masnou– tenen dues estacions, algunes poc utilitzades. És normal que en tinguin dues perquè els pobles del Maresme s'han estès paral·lels a la costa i, en alguns, l'estació central cau lluny. Aquestes segones estacions van ser molt reclamades, i jo recordo com el diputat d'Unió Sánchez Llibre, que és de Vilassar de Mar, va remoure durant anys tot Madrid perquè l'estació del seu poble es dupliqués. Jo no he vist mai Sánchez Llibre al tren. També és cert que la seva estació és poc freqüentada. Ja va fer un bon negoci, en el sentit electoral de la paraula? El problema del tren del Maresme és de puntualitat, capacitat i freqüència, no tant de cronòmetre.

Passem del particular al general, que és el que a mi m'agrada. Ni mil sanchezllibres han aconseguit de Madrid el corredor ferroviari que, entre altres serveis, ha d'enllaçar els ports de València, Tarragona i Barcelona amb Europa i que també és un argument per independitzar-nos de l'estat que no el construeix. Mentrestant, a Suïssa han obert el túnel del Gotthard, que és com el de Montgat però cinquanta mil vegades més llarg. Unirà el port de Gènova, rival històric del de Barcelona, amb el de Rotterdam passant per Itàlia, Suïssa, França i Alemanya: l'Europa rica, ferroviària i portuària de la qual, com alertava fa uns dies en aquest diari Jordi Pujol, que és originari de Premià, quedem despenjats. Miquel Biada, que va tenir Madrid en contra, potser ja ens hi hauria relligat perquè ell volia la prosperitat: la seva però també la del país.