Vuits i nous
El ministre i l'antifrau
Els servidors de l'Estat, i també alguna premsa, van a totes
Sí, és clar, l'Estat i els seus servidors momentanis, que són els governs, fan servir tots els recursos que tenen a mà, i són molts, per evitar les situacions incòmodes. Aquí, i fora d'aquí. Contra els plans de Catalunya per independitzar-se, temps enrere haurien enviat l'exèrcit. Ara fan servir els serveis d'intel·ligència, anomenats així per evitar la paraula espionatge, que de tant sortir a les pel·lícules ha acabat fent riure. O millor dit: perquè no saben traduir de l'anglès. Els serveis d'intel·ligència, exclouen de totes maneres la intervenció militar? No gosaria assegurar-ho. M'estranyaria que els servidors de l'Estat espanyol hagin donat per descartades les pulsions uniformades, encara que hi hagi la Unió Europea pel mig. La Unió Europea és molt comprensiva, o es pot emparar en els afers interns dels països que la formen. Els soldats són destres a camuflar-se i sempre ho poden fer de policies, de castanyeres o de picamatalassos.
La conxorxa del ministre de l'Interior del govern espanyol, Jorge Fernández Díaz, amb el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, per trobar draps bruts als partits favorables a la independència ha escandalitzat. Bé: ha escandalitzat a Catalunya, perquè si hem de fer cas a la premsa que consumeixen, els espanyols han quedat tan tranquils, si no satisfets. Això diu molt, ho diu tot, i no diu res de bo. Els diaris de matriu espanyola i alguns d'aquí mateix, amb el grup Planeta en primer lloc, segons el mateix De Alfonso, també s'erigeixen en defensors de l'Estat, i davant la missió sublim renuncien a l'ètica periodística, als principis editorials i a tot. Els diaris espanyols no han dit res de la conxorxa, o no l'han destacada amb èmfasi, perquè no va donar fruits. Si s'hagués trobat un drap brut a ERC o a CDC haurien destacat no el mètode per aconseguir-lo, sinó el drap brut. La revelació de la conxorxa ha retratat la categoria moral del ministre, del govern, del senyor antifrau, d'una bona part de la societat espanyola i també d'un tros de la catalana. Com que amb aquestes bases no es pot construir res de positiu, s'haurà de produir una regeneració d'envergadura. Com? Amb qui? Ells, ja s'espavilaran. Nosaltres, fent el que volen evitar: anar passant.
Com que som en període d'eleccions i Jorge Fernández Díaz és cap de cartell del seu partit a Barcelona, el ministre ha estat el receptor de les invectives i sol·licituds de dimissió. Pitjor el cap de l'Oficina Antifrau, que ha traït el Parlament català que el va nomenar fent de portaplatets al ministre. A aquest senyor no se li demana la dimissió: se'l destitueix i se l'acompanya al jutjat. El ministre serà, d'ofici, l'encarregat del recompte electoral de diumenge. Van a totes, recordin. Tremendisme? Todo por la patria.
