Un dia per canviar coses

Avui és un dia per canviar coses. Moltes. I la traca final d'aquesta campanya, la vergonya aliena que hem hagut de passar en veure com actuen les clavegueres de l'Estat, hauria de ser motiu suficient per demostrar-los-ho. Fernández Díaz no ha dimitit, no ho farà, i res fa pensar que si torna a governar el PP, fatxendes com són, no el renovin en el càrrec. Perquè això d'espiar els catalans, de fer servir el que calgui per posar fi a aquesta deriva independentista, per segons qui no només no és condemnable sinó que és una obligació digna de ser reconeguda. I des d'aquest punt de vista no hi hauria millor manera de reconèixer-li els mèrits que renovar-lo. I jo a hores d'ara només veig una manera molt clara d'impedir-ho. I és que qui l'hagi de nomenar no hi sigui. Perquè un no pot ser nomenat si no hi ha ningú que el nomeni. Avui tenim l'oportunitat. L'oportunitat d'aconseguir això i de deixar clares algunes coses. Sobretot, de demostrar, de deixar clar, que algunes coses aquí les fem de manera diferent. I això que els he de confessar una cosa: en algun moment m'havia passat pel cap avui quedar-me a casa, posar en pràctica la desconnexió sentimental que cada cop sento més amb Espanya i optar per la incompareixença a les urnes. Francament, ministre, li he de donar les gràcies un cop més. He revifat. M'ha fet tornar a tenir ganes de votar. He revifat (com molts de vostès, i com alguns directors de campanya que en aquest tram final han vist la llum) pensant que avui és un dia d'oportunitats. Perquè això que ha passat aquesta setmana no pot quedar impune. No ho podem deixar passar. En poques ocasions els ciutadans, vostè que em llegeix i jo, tenim l'oportunitat de passar factura i de passar-la d'un dia per l'altre. I avui és el dia. El dia de pensar en l'oportunitat de ser claus, perquè el full de ruta avanci i perquè algunes coses no les puguin tornar a fer. Si més no, aquests. Perquè si al que es dedicaven és a fer conxorxa contra els independentistes, deu ser que ells ens tenen més en compte que potser a vegades nosaltres a nosaltres mateixos. No els fallem.