I ens quedarem quiets?

No ens podem quedar quiets. Si els tribunals porten a judici Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau (i no pateixin que d'aquí a un temps hi portaran també Francesc Homs), no ens podem quedar quiets. Perquè ja té nassos (per no dir una altra cosa) que això es fes públic ahir, el mateix dia que teníem un nou capítol del #FdezDíazgate. El ministre i el cap de l'Oficina Antifrau actuen com si fossin la màfia, d'una manera del tot amoral (i jo diria que a més a més i sobretot il·legal) i no passa absolutament res. Res de res. Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs es manifesten en favor del 9-N i ajuden i faciliten que hi hagi urnes al carrer i passa el que passa, que han d'anar a judici, i acusats d'uns delictes que no són gens menors (desobediència i prevaricació administrativa, i algun altre que probablement hi afegiran en el cas d'Homs). A mi em sembla una barbaritat, tot plegat. I més si tenim en compte que inicialment la mateixa Fiscalia Superior de Catalunya no ho havia considerat delicte. Ara, la resolució del jutge Joan Manuel Abril considera que els imputats han comès un munt d'irregularitats: que si van autoritzar la compra d'ordinadors per a la consulta, que si van contractar una empresa perquè fes les paperetes, que si van muntar un centre internacional de premsa... Una barbaritat, insisteixo. Perquè la decisió de tirar endavant el 9-N no era administrativa; era una decisió política. I això és el que estan jutjant sense dir-ho, buscant les pessigolles on puguin. Ara jutjaran Mas, Rigau i Ortega per unes faltes administratives que els poden comportar la inhabilitació. Però no s'enganyin, aquest és un judici polític, contra un acte polític com va ser el 9-N. I aquí, insisteixo, a mi em sembla que no ens hauríem de quedar quiets. Perquè el 9-N el vàrem demanar molts, i hi varen participar més de dos milions de catalans. Mas, Ortega, Rigau i Homs van fer el 9-N per encàrrec, i els responsables hauríem de ser vostè i jo. No ens podem quedar quiets. El sol fet d'anar a judici (independentment de quina sigui la sentència) ens hauria d'indignar a tots. No ens hauríem de quedar quiets.