Somni d'una nit...

Josep M. de Sagarra va traduir Midsummer night's dream de Shakespeare d'aquesta manera: Un somni de nit de Sant Joan. Per què, si el Baptista no surt a l'original? L'autor –anònim– del pròleg de l'edició que corre per casa apunta que amb la modificació del títol el traductor “ha acostat la nit d'estiu genèrica a la data concreta –el solstici d'estiu– en la qual poden ocórrer totes les meravelles”. Donem per bo que aquesta fos la intenció “domèstica” de Sagarra. Ara: en la seva biografia de Federico García Lorca, Ian Gibson, escriptor irlandès en anglès, observa que una obra del biografiat “tiene una deuda explícita con «Sueño de una noche de verano», habitualmente así titulada en español, aunque, de hecho, sería mejor traducirla por «Sueño de una noche de San Juan»”. Ian Gibson, culturalment proper a Shakespeare, deu tenir motius per coincidir amb Sagarra, però no els explica als que l'anglès se'ns escapa. El diccionari ajuda una mica: midssumer day, “solstici d'estiu”.

L'editorial Acantilado acaba de publicar un llibre fantàstic sobre Schopenhauer, el pessimista de Frankfurt. Ara que l'actualitat no ens dóna cap alegria, me l'he llegit en dues tardes per tonificar-me. N'hi ha que tenen en menys consideració el gènere humà. O el veïnat en forma de cos electoral. O el cos polític i judicial. Schopenhauer es posa fet una fúria quan comprova que el traductor alemany de Shakespeare ha optat per Somni d'una nit d'estiu i no de Sant Joan, com considera correcte. Com ens podem fiar de la traducció sencera, es pregunta, si s'equivoca d'entrada?

Buscant, trobo que l'any 1922 el traductor al castellà de Shakespeare Luis Astrana Marín havia donat satisfacció a Gibson, Schopenhauer i Sagarra: Sueño de una noche de San Juan. Astrana justifica la “beatificació” en el pròleg: “midsummer night” no és, ni en l'anglès de Shakespeare ni l'actual, “una nit d'estiu” sinó, com el diccionari apuntava, la del solstici, situada entre el 23 i el 24 de juny. Com hi ha “la nit de Nadal”, hi ha, a l'altre extrem de l'any, aquesta altra amb nom propi, la “midsummer night” que per nosaltres és la “de Sant Joan”. Es podria traduir per “nit de verbena”, suggereix Astrana, si verbena, que designa una planta estimulant que es recull a l'estiu, que és l'origen etimològic de verano i que a la comèdia de Shakespeare té un paper, no hagués agafat, per extensió, un significat aplicable a altres vigílies festives. ¿No se n'hauria pogut dir, penso, Somni de la nit d'estiu, on tothom entendria que és una nit per antonomàsia? O Somni de la nit del solstici d'estiu? Millor de Sant Joan, perquè Schopenhauer no s'exciti, per homenatjar l'encert de Sagarra i per cloure aquestes divagacions que em desactiven el mal humor.