Desclot
Sobre Requena
Era un castell de frontera. Catalana, castellana i ara valenciana
El lector preocupat per la llengua d'aquesta columna deu haver sentit aquests dies la campana de Requena. El diputat provincial del PP Javier Berasaluce, exalcalde de la mateixa ciutat, la va tocar dilluns passat, quan va exigir al ple de la corporació que li parlessin en castellà. Per “educació” i respecte a la Constitució. El lector preocupat per la llengua d'aquesta columna deu haver sentit a parlar de l'especificitat lingüística valenciana. Hi ha comarques castellanoparlants –a l'interior– i comarques catalanoparlants –a la costa i a l'interior–. És conseqüència de la repoblació inicial del regne i de moviments demogràfics posteriors. Les comarques castellanoparlants no ho eren tant. N'hi havia que s'expressaven originàriament en aragonès, hi havia zones de transició i n'hi havia que parlaven català però que van mudar la llengua per sacsejades migratòries a partir del segle XVII. I n'hi ha també, com la de Requena, històricament castellanes, que es van afegir al País Valencià arran de la divisió provincial del segle XIX. Requena ha estat sempre un castell de frontera. Catalana originàriament, però usurpada per Castella i repoblada amb castellans. És una ciutat potent i sòlida. Sempre ho ha estat. Però ara és castellana i valenciana. Els seus habitants n'han de ser conscients. De fet ho són. I han de saber expressar-se en català. No per educació, ni per Constitució. Per coherència i utilitat. Perquè el diputat Berasaluce pugui saber què li diuen quan li diuen farsant.
