Fart d'anècdotes

Em diran que és una altra anècdota, una més. Com la d'aquell dia que un presentador de beIN Sports va parlar un moment en català i un company seu li va respondre en directe i sense ser conscient que l'estava escoltant tothom: “¿Y esto [fent referència al fet de fer servir el català], de verdad que tenemos que aguantarlo?” O l'anècdota aquella del dia que el guitarrista d'El Último de la Fila, Quimi Portet, va demanar una cosa tan complicada com “un cafè amb llet” a un cambrer i aquest li va contestar amb allò de “Mira, en gallego, español, francés, inglés y hasta en italiano, te entiendo, pero en catalán o mallorquín, ya no”. O l'anècdota aquella de fa un parell d'anys, quan un avi i el seu nét anaven en un tren Talgo i arran d'una discussió amb la revisora aquesta els va fer baixar després de dir-los allò de “Tengo manía a los catalanes y ahora, por mis cojones, que bajaréis”, un cas que va acabar arribant al Congrés dels Diputats. Ja no els parlo del munt de vegades que els diputats catalans al Congrés han intentat parlar en català i els han retirat la paraula, perquè fins i tot quan els ho han permès, i els han deixat fer algunes frases en català parafrasejant algun autor, tot plegat s'ha viscut com una anècdota. Fins i tot la prohibició inicial de dur estelades al Vicente Calderón per la final de la copa del Rei passarà a la història per a alguns com una anècdota. Com ho sembla el cas aquest que hem conegut aquesta setmana, d'una noia de Vic que se'n va anar a renovar el passaport a la seu de la policia espanyola i en va sortir denunciada per “falta de respecte a l'autoritat”. L'agent que la va atendre li va dir allò de “A mí háblame en español que estás obligada a hacerlo”, ella s'hi va negar i es va engegar la discussió aquella de “Esto es España y estás obligada a hablarme en español” i la resposta ferma de “Jo no et penso parlar en castellà, som a Vic, a Catalunya, i no hi estic obligada”, que va acabar amb la denúncia de l'agent. Saben què els dic? Doncs que, francament, n'estic fart, jo, d'anècdotes. Això és una falta de respecte, catalanofòbia o diguin-ne com vulguin. Fins als dallonses, n'estic, de tantes anècdotes.