LA GALERIA
Un pla per a un bipartit
El pla de govern busca l'equilibri entre les dues forces i s'hi revela manca de voluntat per trencar motlles amb noves accions
La setmana passada el govern bipartit que formen CiU i el PSC a Girona va presentar el pla de govern. Que aquesta presentació pública arribi quatre mesos després de la formalització del govern entre dos rivals històrics a la capital gironina ja palesa que als uns i als altres l'acord els va arribar a contrapeu i decidit des de Barcelona. La necessitat per tenir un govern estable que no patís a cada votació i a cada pas per un nou projecte va fer que Convergència optés per una aliança impensable en altres temps amb els socialistes. Per la seva banda, el PSC hi va saber veure l'oportunitat d'agafar protagonisme entrant al govern i fent-ho en àrees com serveis socials, seguretat o ocupació, que són de les més cobejades quan s'acosten eleccions, ja que tenen efecte directe i visible sobre la població.
El pla de govern és realment una barreja de les dues sensibilitats, però s'hi revela una manca de voluntat per trencar motlles. Qualsevol acord és fruit d'un equilibri i les 332 propostes destil·len aquesta voluntat de tirar endavant sense trencar gaire res. Es nota la mà de Paneque en les propostes de les àrees que ella encapçala com a tinenta d'alcalde, mentre que Convergència ha desgranat la majoria de punts que preveia en el seu pla de govern fins al 2019. El text oficial de la presentació subratlla que les prioritats són la creació d'ocupació, bàsic en temps de crisi, però també hi apunta el progrés econòmic i la justícia social, dues etiquetes massa habituals per edulcorar un text amb paraules bensonants però alhora de vacuïtat preocupant. Sembla difícil de creure que CiU i el PSC ara puguin posar juntes les bases de la Girona del futur, quan tothom és conscient que el pacte té data de caducitat i que serà abans de les eleccions del 2019. Entre les propostes, poques sorpreses. La reforma del Modern clama al cel, tenint en compte que és municipal des del 2001; la Casa Pastors és la gran obra iniciada per Puigdemont i cal donar sortida a una inversió tan important, i el pla especial de la Devesa o la reforma del Molí són projectes que ja van amb retard. Això sí, sorprèn que s'expliciti un canvi d'ubicació per al mercat de la Devesa, perquè sempre és una pedra a la sabata per a qualsevol govern un canvi d'aquest tipus, i més, si no s'ha volgut afrontar en l'elaboració del pla especial de la Devesa.