Full de ruta
Camí de la implosió
Fa vuit anys, una guia d'Istanbul ens advertia d'una certa deriva del govern
Hi va haver una època que les companyies aèries obrien línies cap a nous indrets i convidaven els periodistes a anar-hi. Spanair va fer un viatge a Istanbul fa cosa de vuit anys. Una guia amabilíssima ens va ensenyar la ciutat. Un matí que anàvem camí de Santa Sofia –aquell prodigi, mixtura de cultures i religions– ens va fer confiança sobre la seva preocupació per l'esdevenir del país. Ens advertia d'una certa deriva del govern, que tenia Erdogan de primer ministre. I ens dibuixava aquell polític festejat per Europa com un personatge oposat i combatiu amb les posicions laïcistes, com la seva. Un xic esparverada, ens explicava que hi havia nenes que, en tornar de l'escola, instaven la mare a tapar-se el cap. Hi he tornat a pensar amb el cop d'estat i el contracop autoritari d'Erdogan i el silenci d'una Europa sobrepassada. L'altre dia vaig fer anys, al mig de dos fets: l'atemptat gihadista de Niça i el cop a Turquia. Vaig pensar que el món és molt pitjor que quan vaig néixer. Que ens trobem en una escalada de tot: de violència global, de fonamentalisme, de retransmissió en directe de les barbàries –cosa que no serveix, quina paradoxa més agra, per evitar-les–; una escalada de la por, dels discursos que atien la por (extrema dreta, Trump...), de l'alienació i el descrèdit humà i humanitari més absolut, d'un aprimament d'una democràcia aporrinada i en perill... Camí de la implosió, perquè tot això és estèril i ferotge.
Aquesta setmana, passejant, m'he trobat una colla de caçadors de Pokémons, habitants d'un món paral·lel, virtual. No està feta la societat, el poble, el grup, d'una quantitat ingent de mons paral·lels, tot bocinets fragmentats? L'arraconament de la cultura i
les humanitats alguna cosa hi ha fet.
El martell de l'en directe –d'ençà de l'11-S?– i de la imatge i l'estupor sense paraules poden més que el discurs articulat que, és clar, demana temps. Fa poc, en una entrevista, Steiner deia que l'actual educació precària matava els somnis dels nostres nens. He tornat a pensar en la guia d'Istanbul i em sap greu no recordar-ne el nom.
