Adéu-siau

Com que corro el perill que no se n'adonin i no em trobin a faltar, prenc jo la iniciativa i els faig saber que me'n vaig de vacances uns quants dies. Sàpiguen que jo sí, que els trobaré a faltar, i que en aquest espai (si Déu vol i m'hi mantenen, que mai se sap) no ens retrobarem fins al setembre, el mes de la Diada, de la qüestió de confiança i de l'inici d'un nou curs polític que promet ser apassionant, tant com ho ha estat l'anterior i tant com s'intueix que pot arribar a ser fins i tot aquest mes d'agost ara que a aquests senyors del TC que fumen puros i els agraden els toros de cop se'ls ha acudit posar-se a treballar. Del govern espanyol ja ni els en parlo, perquè ells ja fa mesos que hi estan, de vacances. Ara mateix jo no sé si vostès fan vacances (en tot cas, espero que no tots de cop ;-)), però per si de cas els donaré quatre consells per agafar aire de cara a tot allò que ha de venir. Aquesta setmana, un conegut del món de la comunicació m'ha desitjat bones vacances fent-me arribar un llibre tan fàcil d'escriure i de donar la raó al seu autor com d'incomplir tots i cadascun dels consells que dóna. Es diu 101 idees infal·libes per ser feliç, A banda de “llegir el diari cada dia amb tranquil·litat” (que aquesta no hi és perquè suposo que se n'han oblidat), prenguin nota d'algunes idees del llibre: fer un regal, asseure't amb uns amics a la vora del mar i escoltar les onades, dormir sense despertador, fer una bombolla de sabó i veure com s'allunya, somiar, deixar-te caure al sofà, mirar el cel, xafardejar, sucar galetes en un got de llet, fer un pastís, dir que no si et ve de gust, confiar en la intuïció, gaudir d'alguns vicis, allunyar-te de la gent amargada, fer migdiada, prendre la copa perfecta, posar-te sota la dutxa i deixar que milers de gotes s'enduguin les males sensacions, menjar un gelat, plantar una flor, descobrir que sí que és possible, caminar per un bosc, compartir, sortir al carrer amb ganes de fer coses, pensar en com de rares són les persones que coneixes, escoltar aquella cançó que t'agrada, llançar la canya a veure si piquen, guardar el pessimisme en una calaixera, riure't de tu mateix... N'hi ha més. Jo aquests dies provaré de fer-ne algunes. Facin vostès el mateix i siguin aquí al setembre. I sàpiguen que queden en bones mans, les de l'Andreu Mas, que a partir de demà ocuparà aquest espai.