Ombres d'estiu
Fer veure que no veus res
“No vull resistir la temptació de comentar algunes impressions en reveure ‘Blue Jasmine', de Woody Allen
M'estic immergint en el corrent de les paraules de l'Ulisses mentre Stephen Dadalus recorda la seva mare morta i com en un somni se li va acostar silenciosament amb el seu cos consumit i un alè amb una lleu olor de cendres molles; però no sé si encara no em sento capaç d'escriure'n o si no vull resistir la temptació de comentar algunes impressions en reveure Blue Jasmine, de Woody Allen. Algú em va dir que l'havia vist a la Sexta i em va fer venir ganes de tornar-la a veure perquè, a més, tenia un DVD a l'abast. La recordava com una pel·lícula incisiva sobre un personatge femení que, disfrutant d'una vida confortable sense consciència moral, fa veure que no s'adona que el seu marit acumula diners de manera fraudulenta fins que alguna cosa se li esquerda i ella mateixa fa que tot s'ensorri, de manera que, pròxima a la bogeria, ha d'afrontar una nova vida en la ruïna sense que perdi els deliris de grandesa. Una comèdia sobre la manca d'escrúpols que origina tantes fortunes. O potser una tragicomèdia que ens fa pensar en tots i totes els que diuen que no sabien res dels negocis podrits dels marits, les esposes o els pares mentre han signat papers dels quals també diuen que no tenien ni idea. Una actitud, tanmateix, que no ens pot resultar aliena si pensem en el que consentim per conveniència fins que, a vegades, cau la mascarada.
No diré que no vaig veure o pensar tot això a la segona visió, però Blue Jasmine em va semblar més matussera narrativament i visualment del que recordava. Potser també més simple amb una excepció: l'actuació de Cate Blanchett, que dota de complexitat un personatge que a vegades escanyaries i a vegades abraçaries, que se't fa odiós pel seu egoisme, però que et commou en el seu infortuni. Blanchett és una actriu excepcional per la seva infinitat de registres, però també perquè no segueix la tendència fastigosa de voler agradar el públic amb personatges simpàtics mentre és capaç de defensar, humanitzant-los, els més antipàtics. A més, reveure Blue Jasmine fa veure que no du sempre el mateix abric de pells, encara que faci de rica. De fet, no hi du cap abric.