Full de ruta
L'insòlit gest de Ben-Artzi
En l'Estat espanyol que gasta 775.000 euros per arreglar el jardí de Wert a París, el cas de l'exanalista del Deutsche Bank no podia ser portada
En un indret on l'extresorer del partit del govern gosa aparcar el seu 4X4 en una plaça reservada a minusvàlids quan va a firmar al jutjat de la Vall d'Aran, l'insòlit gest d'Eric Ben-Artzi havia de passar desapercebut. En un Estat espanyol on el pressupost acaba de gastar 775.000 euros per arreglar el jardí de la llar on viu a París l'exministre Wert com a ambaixador davant l'OCDE, l'insòlit gest d'Eric Ben-Artzi no podia ser portada perquè l'estómac d'un lector no hauria aguantat la cremor de la comparació.
El buit, en el cas d'Eric Ben-Artzi, comença pel llenguatge: no existeix una traducció estesa per a l'expressió francesa lanceur d'alerte o per al mot anglès whistleblower. I Eric Ben-Artzi va sortir del confortable anonimat per això: el 2010 va alertar i va fer sonar el xiulet per denunciar que el banc on ell era analista de riscos, el Deutsche Bank als Estats Units, estava falsejant la seva comptabilitat durant la crisi per infravalorar l'exposició als productes derivats. L'alerta va ser investigada i el supervisor de la borsa nord-americana (SEC) va acabar imposant al Deutsche Bank una multa de 55 milions de dòlars. I la SEC, que té un programa de recompenses per a casos com el de Ben-Artzi, va premiar l'analista i el seu company en la delació, Matt Simpson, amb 16,5 milions de dòlars. I ara arriba l'insòlit gest: Ben-Artzi ha enviat una carta al Financial Times informant que renuncia al milionari premi com a protesta perquè el supervisor carrega la multa als accionistes i no als directius i perquè vol denunciar el joc de portes giratòries en què càrrecs del banc com Robert Rice o Robert Khuzami van entrar i sortir del supervisor “abans, durant i després de l'activitat il·legal”.
Després que Ben-Artzi no hagi estat portada perquè aquí l'úlcera de la comparació no seria saludable, només hi ha una realitat encara més cridanera que la nul·la notorietat que ha tingut el gest de l'exanalista de Deutsche Bank: imaginar els decibels de la rialla que va provocar la notícia del Financial Times a la Vall d'Aran o en un jardí de París.
