Hi ha noms i testimonis que no s'haurien d'oblidar mai. Dimitris Christoulas, 77 anys, farmacèutic, jubilat. Ofegat pels deutes, es va treure la vida davant del Parlament grec ara fa tres anys. “No puc viure en aquestes condicions, em nego a buscar menjar a la brossa”, justificava en un paper que li van trobar a la butxaca. El món es va encongir, però tot va seguir igual. O potser no. Anys després, els grecs han dit prou i han votat una opció política amb plantejaments extrems. És cert que Europa funciona amb normes, però quan s'ha vist –de forma tan dramàtica– que aquestes no funcionen, potser s'han de canviar. A més dels homes de negre que controlen les reformes, potser cal homes de blanc que vetllin pel benestar dels ciutadans.