Una situació insòlita a tocar del 27-S

Quan falten tot just vuitanta-sis dies per a les eleccions del 27-S, el país viu una situació ben insòlita. A les portes d'unes eleccions que han de ser plebiscitàries i que han de permetre comptar quants catalans són partidaris de la independència, a hores d'ara no se sap ni quines llistes hi concorreran, ni amb quines fórmules, ni quins seran els caps de cartell, ni quins candidats aniran a les llistes, de les quals tampoc sabem quin grau d'unitat o complicitat tindran.

La situació excepcional d'un país que vol convertir-se en un estat explica molt probablement aquesta situació, perquè s'han trencat tots els esquemes tradicionals de la política davant la transcendència del moment. La prova més clara en són les fractures que en els darrers mesos han tingut diverses formacions polítiques catalanes. Constatada, però, la situació excepcional que viu el país, a poc més de dos mesos d'unes eleccions que han de ser plebiscitàries, és de desitjar que la situació no s'allargui més del compte i que com més aviat millor les formacions polítiques aclareixin les seves intencions i hi posin noms.

La classe política no pot traslladar permanentment les seves responsabilitats a les entitats sobiranistes, i els partits no poden estar constantment llançant propostes que en el fons el que pretenen és marcat perfil propi fent posar en evidència la resta. Un cop les entitats sobiranistes aclareixin aquest cap de setmana quin paper volen jugar amb vista al 27-S, els partits polítics partidaris de la independència (la resta ja ho estan fent) han d'aclarir les seves estratègies. Allargar la situació és allargar innecessàriament el cansament i la perplexitat de molts electors.