“Segueu arran, que la palla va cara,... Segueu arran, segueu arran!” Amb aquesta estrofa de la versió popular de l'himne nacional català Catalunya, comtat gran, fa quaranta anys, el músic Rafael Subirachs i Vila (Vic, 1948) va fer aixecar de matinada tot el públic de les 6 Hores de Cançó de Canet. He entrat al Youtube per tornar a rememorar aquell moment excepcional, perquè estem parlant del 1975, i en Franco encara el setembre va signar cinc sentències de mort per tres militants del FRAP i dos d'ETA. Subirachs, sol dalt l'escenari, només amb la guitarra, va cantar durant més de set minuts, i poques vegades he viscut una comunió tan gran amb el públic, que ja s'ho havia begut gairebé tot. Moment excepcional, irrepetible.