De tant en tant alguna agrupació local o comarcal de l'ANC em convida a fer alguna conferència, tertúlia o debat, i hi vaig sempre que puc. Les dues darreres, a Cassà de la Selva i a Palamós, en aquest darrer cas fent de parella de Vicent Partal, director de Vilaweb i un dels savis del procés. I els puc ben assegurar que estic perplex. Perplex perquè l'ANC sempre omple els locals on vas (desmentint així tota aquesta teoria circulant que això del procés s'està desinflat); i perplex sobretot perquè m'adono de quanta distància hi ha entre les bases i tota aquesta batalla que es viu pel secretariat i, és clar, la presidència. Però sobretot pel secretariat, que és qui mana de veritat. Ja saben vostès que l'ANC està elegint aquests dies el seu nou secretariat –el termini de votacions s'acaba avui mateix– i que hi ha una picabaralla interna, poc dissimulada, per veure qui governa aquesta entitat. Que si Antonio Baños, que si Liz Castro, que si Quim Torra, que si Agustí Alcoberro, que si Jordi Sànchez... Veient les preguntes que fan els assistents als actes, que sovint són membres de la mateixa ANC, insisteixo, un es queda perplex. “Què està passant a l'ANC?”, et pregunten membres de l'ANC. I sovint la resposta s'acaba vinculant a uns noms per un costat, i a uns noms per l'altre. I jo em pregunto: voleu dir que l'ANC són aquests noms? Mirin-se la llista de candidats que es presenten al secretariat. Hi ha gent jove de noms desconeguts, com Miquel Raïch, amb un currículum brillant; hi ha gent que viu a Madrid i que vol ser al secretariat (com Belén Murillo) o jubilats amb experiència de gestor de multinacionals automobilístiques (com és el cas de Francesc Sánchez) i tants d'altres que no surten enlloc. Jo m'he repassat la llista. Facin-ho. És un bon exercici. I no veig cap d'aquests noms a les travesses. Parin, si us plau, de batalletes de noms, i donin valor a allò que era l'ANC, un moviment transversal, en què els noms eren el menys important i, sí, s'hi feia política, però no pas la política dels partits sinó la de l'assemblea. L'ANC s'ha fet gran, mana sobre els partits i ara els partits voldrien que fos a la inversa. No obrin guerres. No ho permetin.