Temps d'adjectius

En els discursos i les opinions que acostuma a reflectir la premsa els adjectius cada vegada van guanyant més terreny als raonaments. Qualificar és més fàcil que comprendre i qualsevol adjectivació implica el contrari. Així, admetre que hi ha víctimes musulmanes, la majoria en la guerra que patim, pot ser qualificat de mantenir una posició islamista; qüestionar-se el procés independentista, d'espanyolista, i defensar la terra, de secessionista i busca-raons. Res es pot posar en qüestió, amb mi o en contra meu, o blanc o negre. Un dels adjectius, molt de moda, i que acostuma a utilitzar la premsa de la dreta extrema i la Pilar Rahola, és el de bonista. Tots aquests que l'usen tan alegrement quan algú es mostra a favor de l'acollida o critica alguna actitud d'Israel o d'en Mas no sé si paren compte que s'estan qualificant ells mateixos de dolentistes, de la mateixa manera que quan sento a dir que algú no és gaire guapo interpreto que és lleig o que no és una persona prima que està gras. Quan semblava que polítics i opinadors havien adquirit el ple domini de l'eufemisme, ara es passen als neologismes i a la perversió dels adjectius. Els feixistes acusen de feixisme qui no és de la seva corda i els moviments polítics tradicionals cada cop fomenten més la fe enfront del convenciment des del seu punt de vista. La paraula bonisme suposo que deriva de bondat. I –perdó per la paradoxa– què té de dolent aspirar a la bondat? El millor és que la llegim i sentim per qualificar qualsevol corrent que no coincideixi amb el de qui la pronuncia. En tertúlies i debats tot ho enllesteixen amb un “això és demagògia” quan es discrepa en serveis socials, “és una actitud bonista”, quan es tracta d'immigració”, o “vostès no han superat la guerra”, quan va d'ideologies o de la resta que els en queda. Normalment, és la dreta més furibunda, i ara ho és molt, qui fan un ús més dolent de les paraules. M'he adonat que la Pilar Rahola també tendeix a proferir la paraula bonista com un atac quan ensuma la més mínima partícula del que pugui interpretar com a antisemitisme o que es qüestioni el seu paper de defensora dels qui li donen per viure. El pitjor de tot és que el llenguatge barroer sembla que els funciona en bona part de les Espanyes, mentre que l'esquerra actualment no té ni tan sols llenguatge, ara que fa tanta falta.