Quan un lector alça el dit cal escoltar-lo. Aquesta és una de les primeres normes de polidesa que han de regir en una redacció. Habitualment, darrere un dit alçat hi ha algú que vol explicar una història...

Ve un senyor, o una senyora, que són reconeguts com artistes i agafen un cagarro i l’encasten sobre una tela. Aleshores difuminen una mica el color marró i, en un angle, enganxen uns trossets de porcellana...