“Identificar desapareguts a Catalunya té abast mundial”

Eduardo Tizzano: El mètode és senzill: un bastonet amb un cotó fluix especial, en què s'enganxen les cèl·lules, passa per la boca dos o tres cops. Es raspa en una targeta en què queden les cèl·lules de la mucosa bucal. Hi fem un petit punch i n'extraiem l'ADN.

Helena Garcia Arumí: Perquè és menys cruent. La conservació de les mostres pot durar vint anys i no necessitem cap frigorífic ni congelador per guardar-les. És una manera senzilla que s'usa molt en medicina forense. La idea és guardar la mostra per si calen estudis posteriors.
E.T.: Immediatament tindrem el genotip. Introduirem a la base de dades la mostra d'ADN i farem el genotipat.

E.T.: És preguntar a l'ADN quins marcadors específics l'identifiquen. Cada marcador en estudi té un número, que és com un codi de barres, pràcticament personal. Si trobes persones que coincideixin en aquests números, hi ha una altíssima probabilitat que siguin familiars.

E.T.: En cada generació, hi ha un 50% de material compartit que es va perdent. Però sempre hi haurà material que pugui servir. Si hi ha coincidència amb les restes òssies, cal veure fins a quin grau i, sabent el parentiu, veurem la probabilitat que siguin familiars. Potser faran falta estudis més sofisticats, com d'ultraseqüenciació, amb més marcadors; preguntaríem més coses al genoma per corroborar la sospita que tenim.

E.T.: Al més aviat possible, probablement a l'octubre. S'estan preparant cartes per als 4.700 inscrits en el cens de familiars de desapareguts, amb informació per poder demanar cita per telèfon o pel web. Els que són de Barcelona hauran de venir aquí. A Tarragona, Lleida i Girona, se centralitzarà un dia al mes perquè els familiars vagin a un hospital o un CAP per determinar.
H.G.A.: El calendari es farà d'acord amb les sol·licituds. Un cop per setmana farem recollida de mostres, tres setmanes a Barcelona i una a Tarragona, Girona o Lleida, depèn del mes.

H.G.A.: D'edat i de sol·licitud.
E.T.: Pot ser que un nét hagi fet la sol·licitud, però que tingui 30 anys i s'hagi d'esperar una mica perquè passi al davant un home gran de 90 anys, que pot ser clau en la identificació.

E.T.: És difícil trobar la paraula. Personalment, dóna molta satisfacció poder-hi participar, primer, per poder ajudar, i després, per poder trobar correspondències. Potser totes no serà possible, però almenys les que es puguin, per poder donar resposta als familiars que fa tant temps que estan esperant.

E.T.: Allà no es va trigar tant temps a començar, i la identificació va ser al revés: aquí va de baix cap a dalt, perquè intentem identificar l'avi. Allà teníem les àvies per identificar els fills dels desapareguts.

H.G.A.: Allà, al contrari que aquí, tenien el mitocondrial de les àvies, que s'hereta per via materna. Tota herència materna té el mateix ADN mitocondrial. Aquí tenim el cromosoma Y dels soldats desapareguts, que pot ser útil.
E.T.: A l'Argentina, a partir del material mitocondrial, que és
el que transmeten les dones, si hi havia un fill que se sospitava que va ser adoptat, es feia la comparació amb les possibles àvies. Va ser un desafiament, però els casos estaven molt ben catalogats, en sabíem detalls. Aquí s'ha d'identificar a qui correspon cada os. Hi ha un factor d'identificació més complex.

E.T.: Hi ha catalans a l'Argentina que tenen morts i els estan buscant. Viatjaré a l'Argentina aviat per establir una col·laboració amb el col·lectiu de catalans d'allà perquè coneguin el projecte d'identificació. A les fosses hi ha catalans i espanyols i persones que venien de fora, brigadistes. Per tant, és un projecte internacional. Identificar desapareguts a Catalunya té abast mundial. Ara tenim una fotografia de 5.000 persones que busquen familiars i un munt de fosses per obrir. És fàcil que el nombre s'incrementi, perquè hi ha emigrants que van anar a l'Amèrica Llatina i saben que tenen familiars morts al camp de batalla o per la dictadura.