Camí del xoc pel referèndum

Carles Puigdemont va eliminar qualsevol possibilitat alternativa: “O referèndum o referèndum”, va proclamar durant el debat de la qüestió de confiança del setembre. Aquest 2017 arrenca amb el final del mandat escrit a peu d'urna. Els partits sobiranistes i les entitats independentistes treballen en les campanyes electorals del compte enrere que es preveu definitiu per a l'anomenat procés, amb una “operació diàleg” en marxa a Madrid que per ara s'acota al compromís d'avaluar obligacions estatutàries vulnerades, i amb un enèsim intent del front sobiranista per intentar pactar la convocatòria, redoblant la pressió amb una campanya que buscarà adhesions de persones i entitats a nivell internacional i dins de l'Estat. Si el govern pot celebrar la consulta vinculant abans no s'acabi el setembre, s'ha compromès amb la CUP a convocar les eleccions constituents per al març de l'any vinent. Si no ho fa, ja sigui per la bel·ligerància dels impediments que hi posin les institucions de l'Estat o per divisions insalvables entre els actors independentistes, el procés podria fracassar o fer el tomb definitiu, dues possibilitats que els partits i les entitats coincideixen que dependrà en gran mesura de la resposta ciutadana. El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha batejat la fase que s'atansa com la de la “mobilització permanent”.

La campanya del referèndum serà polièdrica: cada partit i entitat farà la seva. L'ANC en presentarà aquesta setmana la primera fase, amb el lema País informat, encaminada a intentar resoldre sectorialment dubtes per penetrar a l'electorat no independentista. No serà fins abans de l'estiu, segons fonts de l'ANC, que començaran la campanya pel sí pròpiament dita. Òmnium, que està bolcat en la campanya anomenada Lluites compartides, en farà una de pròpia i l'engegarà més tard. ERC ha reservat un milió d'euros del pressupost per sufragar la seva. El PDeCAT també preveu endegar-ne una a partir del gener. La CUP la llançarà el febrer, amb l'objectiu d'arribar al màxim de població possible i relligar-hi simbòlicament les lluites socials viscudes en defensa de la república. Demòcrates de Catalunya, aliats amb diversos independents, ja van donar el tret de sortida a la seva campanya pel sí. Tots els actors donen per feta la celebració del referèndum i se centren a mobilitzar l'electorat.

JxSí i la CUP obren l'any nou amb un pacte general sobre la llei de transitorietat jurídica, que hauria de permetre el pas de la legalitat espanyola a la catalana i donar cobertura al referèndum si l'intent de pacte amb Madrid es manté com un impossible. Els socis de governabilitat, tanmateix, han d'acordar quan començaran a tramitar l'articulat al Parlament, assetjat per un Tribunal Constitucional més vigilant que mai, amb el TSJC com a braç executor dels processos judicials que s'encadenen. JxSí i la CUP debaten, segons fonts coneixedores de la llei, que una part de la norma entri en vigor abans de la totalitat per donar cobertura al referèndum unilateral i protegir jurídicament els funcionaris, imprescindibles per tirar endavant la convocatòria. La desconnexió, tanmateix, se supeditarà al sí majoritari en el referèndum. Es tracta de dos vasos comunicants.

Ningú no amaga, però, les dificultats d'esquivar l'alt tribunal, que té facultats per promoure la suspensió de càrrecs públics i la imposició de multes si els càrrecs electes desobeeixen les directrius. I ho pot fer sense que hi hagi l'obertura de procediments judicials, més lents i garantistes.

Una possibilitat mai tancada, i que s'ha verbalitzat públicament, és que el referèndum s'avanci per la inhabilitació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, tot i que altres fonts no compten que el procés judicial que afecta la que va ser presidenta de l'ANC tingui una sentència ferma abans del límit fixat per al referèndum, per a la segona quinzena de setembre. Tothom contempla, tanmateix, que algun moviment del govern espanyol per aturar el procés pugui trasbalsar els plans inicialment pactats i desencadenar definitivament l'aprovació de la llei de transitorietat i la convocatòria del referèndum.

El referèndum està subratllat en vermell als calendaris internacionals. La revista Time el va incloure com un dels temes destacats del setembre que ve, amb la data encara per confirmar. Plana, però, un núvol d'incògnites organitzatives que el govern –amb el president i els consellers reiteradament advertits pel TSJC del seu deure d'impedir qualsevol iniciativa que vulneri el TC– també guarda sota clau. El PDeCAT i ERC van convenir que sigui el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, qui en dissenyi l'arquitectura. El conseller Raül Romeva, amb competències sobre participació ciutadana, se n'encarregarà de la gestió. Des del govern asseguren que treballen perquè tot estigui a punt per quan arribi el moment. Junqueras presideix la comissió interdepartamental de desenvolupament de l'autogovern, la que reuneix Carles Viver i Pi-Sunyer, Josep Maria Reniu i Víctor Cullell. A l'estiu, l'executiu estarà a punt perquè Catalunya pugui funcionar com a estat, tot i que la dependència econòmica amb Madrid pesa com una llosa.