ANTONIO NAVARRO WOLFF
SENADOR I COPRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE PAU DEL SENAT COLOMBIÀ
“Colòmbia pot decantar-se cap a l'esquerra amb la pau”
“El conflicte armat ha demonitzat l'oposició i ha inclinat la política i l'opinió pública colombianes cap a la dreta”
“Santos volia passar a la història i, per fer-ho, necessitava la fi de la violència”
“L'estat ha de controlar les zones a mans de la guerrilla amb una presència integral i substituint els conreus de cocaïna pels de cacau”
De cap de l'M-19 al Senat
Enginyer que va arribar a ser el segon comandant de la guerrilla colombiana de l'M-19, i un dels artífexs de l'acord de pau d'aquest grup armat amb el govern de Belisario Betancour el 1990, Antonio Navarro Wolff va ser un dels creadors de la Constitució vigent al país sud-americà. Ha estat ministre de Salut, alcalde de Pasto i governador del departament de Nariño. Ara és senador per l'Aliança Verda (centreesquerra) i copresident de la comissió de pau d'aquesta institució. Ha estat a Barcelona convidat pel Cidob per analitzar el llarg camí de la pau al seu país.
Comandant de la guerrilla colombiana de l'M-19, fa tres dècades va ser un dels negociadors dels acords de pau amb el govern de Belisario Betancour i va patir un atemptat a Cali que li va tallar un nervi de la llengua i li va fer perdre una cama. Avui, Antonio Navarro Wolff és senador i entén que l'únic procés de pau d'èxit del segle XXI, el de Colòmbia, té encara molt camí a fer. Navarro defensa que la reconciliació necessita polítiques que només pot aplicar un gran pacte d'esquerres que s'imposi en les eleccions presidencials del 2018.
Hi ha diferències entre l'acord de pau firmat per l'M-19 el 1990 i el de la guerrilla de les FARC de l'any passat?
L'M-19 va fer dos intents d'arribar a la pau. El primer, als anys vuitanta, va fracassar perquè pensàvem que podíem guanyar la guerra. A les FARC li va passar el mateix a la dècada dels noranta. Per assolir un acord de pau, la guerrilla ha d'acceptar que no pot vèncer i l'estat ha d'acceptar fer concessions. Als anys noranta, l'M-19 vam fer la pau i la història ens ha donat la raó, tot i que aleshores les FARC ens titllaven de traïdors.
El president del país, Juan Manuel Santos, ha estat clau en l'acord de pau de l'Havana?
Santos té el cap fred, volia passar a la història i, per fer-ho, necessitava l'acord. Gairebé perd la reelecció per haver buscat la fi del conflicte, però al final se'n va sortir i li van donar el Nobel.
Les FARC han negociat la pau amb poca traça?
Van tenir una etapa en què no entenien l'essència de la negociació, que se centra a desarmar-se amb el suport de l'opinió pública. Els colombians no entenien per què les FARC parlaven de pau i mataven gent a la selva.
Hi ha una altra guerrilla, l'ELN, que té els deures per fer?
L'ELN encara no ha entès res i segueix segrestant colombians per finançar-se, una mesura que és altament impopular.
Després de l'acord, el repte és ara la legitimitat, que els pactes es compleixin?
És la primera vegada que hi ha un acord de pau a Colòmbia que no és de consens nacional [en el referèndum del 2 d'octubre va guanyar el no] i això és una falta de legitimitat.
I què cal fer-hi?
El camí passa per la victòria dels partits que vam fer costat a l'acord en les presidencials del 2018. Si venç el partit de l'expresident Álvaro Uribe [contrari a l'acord], no el podrà fer miques, però el matisarà.
Uribe proposa que els membres de la FARC no tinguin participació política.
Les eleccions no poden dependre d'això. A les zones on la pau té efecte els colombians van votar que sí, però van ser minoria.
I on el conflicte no era present va guanyar el no.
Exacte. Els que volem la pau també hem de parlar d'altres temes com la lluita contra la corrupció.
La consolidació de la pau passa perquè l'estat controli zones a mans de la guerrilla. Com?
Amb una presència integral de l'estat: vies públiques, justícia comunitària i relleu de l'economia il·legal per una de legal tot i que sigui més cara: Canviant el conreu de cocaïna pel de cacau.
Quin serà el paper dels paramilitars en el postconflicte?
Les guerrilles sempre han combinat diverses formes de lluita: A Irlanda hi havia el Sinn Féin i l'IRA. Durant el conflicte colombià, la resposta paramilitar pretenia ofegar la guerrilla matant-ne els aliats, però aquesta estratègia ja no té sentit a no ser que l'estat no controli els territoris de la coca, que donen molts diners, amb la participació comunitària. Aquest és un dels reptes del govern els pròxims anys.
La política colombiana encara està controlada per les elits?
Sí, Colòmbia és el país més desigual de l'Amèrica Llatina. Als anys noranta vam crear una nova Constitució que es va acomodar als grans propietaris i encara hi ha pendent una profunda reforma fiscal.
Per què Colòmbia és un dels països sud-americans més escorats cap a la dreta?
Perquè el conflicte ha tirat la política i l'opinió pública colombianes cap a la dreta, i ha demonitzat l'oposició. Amb la desaparició de la lluita armada, ara hi ha una opció de decantar el país cap a l'esquerra.
Com?
Creant una gran coalició de centreesquerra tot i que el risc més clar és el populisme, com ha passat a Veneçuela, un país que s'ha convertit en la bandera que oneja la dreta per espantar la gent davant del canvi.
Com els influeix la inestabilitat veneçolana?
Si cau Veneçuela, ens afecta directament. Tenim 2.300 km de frontera i si ens arriben tres o quatre milions de refugiats veneçolans ens esclafaran.
La presidència de Trump ha canviat la relació amb els EUA?
No. Trump té massa fronts oberts i no s'ha oposat als 413 milions d'euros assignats per l'administració Obama al procés de pau colombià.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.