Rovira: “El TC persegueix l’independentisme”
La portaveu del grup de JxSí també exposa a la magistrada del TSJC que els empara la jurisdicció internacional
La CUP es declara al jutjat “coautora i cooperadora necessària” del referèndum
La portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí (JxSí) i secretària general d’ERC, Marta Rovira, va declarar ahir, durant tres quarts, com a testimoni en la causa penal que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) instrueix contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i quatre membres de la mesa per haver permès la votació de dues resolucions sobiranistes al Parlament que el Tribunal Constitucional (TC) va considerar il·legals perquè emanen de la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015. Rovira va ser acompanyada fins a les escales del Palau de Justícia per Forcadell, membres de la mesa investigats i diputats de JxSí, que també la van esperar a la sortida.
En acabar, Rovira –testimoni proposat pel penalista Andreu van den Eynde, defensa de Forcadell– va exposar als periodistes les dues idees centrals que va defensar al TSJC. “Als anys 80 es va poder parlar al Parlament de la independència de Catalunya, i ara que som majoria ens sentim perseguits pel Tribunal Constitucional”, va afirmar la dirigent d’ERC, que va insistir que amb aquesta actitud el Tribunal Constitucional fa una “ingerència” en el poder legislatiu ja que pretén anul·lar lleis abans que aquestes estiguin aprovades. La segona premissa clau per a JxSí, segons Rovira, és que la seva actuació política s’empara en els drets humans fonamentals, com és la llibertat d’expressió, i per tant protegits per la jurisprudència internacional, que va considerar superior a les resolucions del Tribunal Constitucional. En aquest sentit, la instructora del TSJC, la magistrada Maria Eugènia Alegret, va insistir a preguntar a Rovira la seva opinió sobre la jerarquia normativa, si la llei s’ha de complir, i si el reglament està per sobre de la Constitució, segons fonts judicials. I és que els fets no són discutits per defenses i acusacions però sí la seva interpretació jurídica i si els polítics catalans van cometre els delictes de desobediència al Tribunal Constitucional i prevaricació o no.
Més testimonis
Per la seva part, el fiscal Francisco Bañeres va preguntar si era habitual que unes conclusions d’una comissió d’estudi es votessin en el ple del Parlament (referint-se a l’acció de la primera querella). Rovira va detallar als periodistes que “sí que és habitual, i que s’ha fet en casos com ara la resolució per prohibir les pilotes de goma, ja que és un acte per donar solemnitat política i no té transcendència jurídica”.
Xavier Melero, lletrat de Lluís Corominas i Ramona Barrufet, ha demanat ara la declaració com a testimonis de Jordi Turull, fins ara president de JxSí, i dels tres darrers presidents del Parlament, Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert.
D’altra banda, la CUP va demanar ahir al titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga en secret la compra d’urnes, els preparatius del referèndum per la independència, que la consideri “investigada com a persona jurídica” ja que es declara “coautora o cooperadora necessària de la preparació política i l’execució del referèndum de l’1 d’octubre”. No obstant això, el diputat de la CUP i advocat Benet Salellas, que signa la petició, hi afegeix que la preparació d’un referèndum “difícilment pot ser constitutiu d’un delicte en un estat de dret democràtic com pretesament es declara l’Estat espanyol”.
El magistrat Juan Antonio Ramírez ha defensat que la Guàrdia Civil hagi interrogat empresaris que es volien presentar al concurs de compra d’urnes, funcionaris i responsables de la campanya sobre el vot exterior. Sobre això, la CUP informa el jutge –al qual acusen de tenir “demofòbia”– del calendari d’actes públics que faran pel país per explicar el referèndum i l’avisa que “no cal que enviïn patrulles per demanar documentació perquè –hi precisa– no en duem als actes”.
