Procés sobiranista
El diari danès ‘Politiken’ parla del referèndum a Catalunya com l’eina per acabar amb “800 anys d’amargura i lluita”
El rotatiu diu que Puigdemont “està preparat per a la confrontació final amb la dominància espanyola”
“Un referèndum per acabar amb 800 anys d’amargura i lluita per a la independència del gran veí espanyol”, així resumeix la història de Catalunya el rotatiu de pagament més llegit a Dinamarca, el Politiken, que aquest dilluns dedica tota una pàgina a Catalunya . “L’home fort de Catalunya està preparat per a la confrontació final amb la dominància espanyola”, és el titular de la peça que dedica el rotatiu danès al conflicte a la península Ibèrica. Aquest “home fort” és el president català, Carles Puigdemont, a qui el Politiken fa un perfil.
El diari danès destaca que “l’oponent de Mariano Rajoy creu en la democràcia”. Parafrasejant una columna de l’escriptor Josep Ramoneda a El País, explica que el cap del govern espanyol “espera solucionar el problema català amb l’ajuda de la Constitució i els jutges” i amb la intenció de “provocar pànic”.
Carles Puigdemont és retratat com l’home fort de Catalunya a l’article que publica un dels diaris més importants de Dinamarca. Explica que és el primer dels 129 presidents catalans que ha decidit portar al seu país cap a la independència. “Era amb desafiament i orgull que Carles Puigdemont, com a líder del govern autonòmic català, el 9 de juny aquest any va fer un pas, que pot ser determinant pel futur d’Espanya i Catalunya”, diu l’article signat per l’experimentat corresponsal europeu Michael Seidelin.
Explica els orígens del president català i fa èmfasi amb que Carles Puigdemont se sent molt català i que ve d’una família en què tothom espera el dia que una Catalunya independent sigui membre de la Unió Europea en les mateixes condicions que l’estat espanyol, “que durant segles ha mantingut a Catalunya sota un control absolut”. Politiken fa referència a unes declaracions que va fer Carles Puigdemont al diari francès Libération, en què el president català va dir: “Sóc català, però les circumstàncies m’han fet espanyol. En altres paraules pertanyo a un ‘estat’ que no l’he escollit jo”.
Les “amenaces” del govern espanyol
Pel que fa a la posició del govern espanyol, el diari danès cita a Mariano Rajoy dient que el referèndum no tindrà lloc, ja que segons va dir el president “aquesta bogeria autoritària no guanyarà mai a l’autoconfiança i equilibri del nostre estat democràtic”. També cita a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, que va dir que “l’estat espanyol pot parar aquella iniciativa en 24 hores”. I també esmenta que la ministra María Dolores de Cospedal havia recordat que “l’exèrcit i la Guàrdia Civil també tenen com a propòsit defensar la Constitució i la integritat territorial del país”.
“No eren amenaces sense fons”, diu Politiken que explica com la Guàrdia Civil ha citat a declarar a polítics i funcionaris d’alt nivell les últimes setmanes. “El missatge és clar: Es poden arriscar a presó, multes i possible confiscació de valors si participen en l’organització del referèndum, que segons la constitució espanyola és il·legal”, resa el text del rotatiu danès. I l’article segueix explicant que “les amenaces ja han fet marxar a tres consellers a Barcelona”, però que el president català ràpidament va nomenar “tres personalitats, coneguts com pro-independentistes”.
Un divorci car
L’article acaba parlant del “divorci” entre Catalunya i Espanya, com el president català l’ha anomenat. El diari danès preveu que serà car, ja que Catalunya ha d’assumir part del deute espanyol. L’article diu que els crítics pensen que el projecte d’independència separa la ciutadania i que els aspectes jurídics no permetrien un referèndum. L’article conclou, però, que Carles Puigdemont ha deixat enrere el tema judicial i ha explicat a la televisió catalana que “ara es tracta de política i el dret d’autodeterminació de la gent”.
Pel que fa als episodis històrics dels darrers 800 anys a Catalunya, el Politiken parla del “terror feixista” viscut durant el règim franquista, quan estava prohibida la llengua, la senyera i també la sardana. Recorda que milers de persones van ser empresonades i exiliades i alguns dirigents polítics van morir a mans del règim.
