Política

L’opinió DELS EXPERTS

Eduard Sagarra Trias és advocat, professor de dret internacional a la UB i a Esade, president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya i expresident del Consell Català del Moviment Europeu. És autor de diversos llibres i articles sobre aquestes qüestions. És coautor del llibre ‘¿Existe el derecho a decidir?’, de Tibidabo Ediciones, 2014.

I l’europea? La nacionalitat espanyola dels catalans

Aquesta és la famosa pregunta que es va fer a si mateix el president Mariano Rajoy en una entrevista a Onda Cero el 25 setembre del 2015 en ser preguntat sobre la nacionalitat i la ciutadania europea dels catalans, en el supòsit d’una Catalunya independent.

L’atribució de la nacionalitat d’una persona és un acte sobirà de cada estat que atorga a qui haguí nascut, sigui fill de pares nacionals d’aquell Estat o hi aspiri especialment si resideix un temps en el seu territori. Cal veure la legislació vigent a l’Estat espanyol per saber si, en el futur, qui tingui la nacionalitat catalana podrà gaudir també de la nacionalitat espanyola, tenir doble nacionalitat i si mantindria l’estatus de ser ciutadà de la Unió.

La legalitat espanyola reguladora de l’adquisició, la pèrdua, la conservació i la recuperació de la nacionalitat espanyola la trobem a la Constitució del 1978 (art. 11); al Codi Civil (arts. 17 a 26), i al Tractat de Funcionament de la Unió Europea del 2009 (TFUE) (arts. 20 a 25). Segons aquelles normes es pot defensar jurídicament que, en el supòsit d’una hipotètica Catalunya independent, els catalans que avui fossin “espanyols d’origen” mantindrien la seva nacionalitat espanyola i també continuarien sent “ciutadans de la Unió Europea”. A mes, gaudirien legalment de la doble nacionalitat catalana i espanyola.

La majoria dels catalans que avui viuen a Catalunya són, per naixement, filiació o opció, “espanyols d’origen”, una qualitat que els confereix una condició juridicopolítica “privilegiada o blindada”, ja que, d’acord amb l’article 11.2 de la Constitució, mai poden perdre la nacionalitat espanyola com a sanció. Nomes hi poden renunciar i perdre-la voluntàriament.

Cal aclarir dos conceptes que es confonen sovint: “espanyol d’origen” i “espanyol originari”. Són espanyols originaris els que tenen la nacionalitat espanyola pel seu naixement a l’Estat espanyol (ius soli) o pel fet de ser fills de pare o mare espanyols (ius sanguinis). Espanyol d’origen és un estatus jurídic que atorga la Constitució i que tenen normalment els que són espanyols originaris, però poden tenir-lo els que l’obtenen posteriorment, malgrat que ja tinguessin una altra nacionalitat. És la llei espanyola la que concedeix aquest privilegi des del 1978. Poden ser-ne els adoptats, i en alguns casos els que han adquirit, optat o recuperat la nacionalitat espanyola en virtut de la llei de la memòria històrica del 2007.

Sembla un embolic, però tots els espanyols originaris són espanyols d’origen, però no tots els espanyols d’origen són originaris.

L’adquisició de la nacionalitat catalana no suposaria la pèrdua de la nacionalitat espanyola d’origen dels seus titulars. La Constitució del 1978 en l’article 11.3 i també el Codi Civil (art. 24) reconeixen expressament el dret a tenir la doble nacionalitat als ciutadans que ja siguin nacionals d’un estat iberoamericà o amb una vinculació històrica amb Espanya.

La ciutadania de la Unió Europea és un estatus juridicopolític que tenen les persones que tinguin la nacionalitat d’un estat membre (no d’un estat que sigui membre!!!). Catalunya no serà inicialment un estat membre, però tots els catalans, també espanyols, serien “ciutadans de la Unió”. A menys que Espanya surti de la Unió, tots els catalans espanyols continuaran gaudint d’aquest estatus d’estrangeria privilegiada.

Per modificar aquestes normes que avui garanteixen el que assenyalo caldria:

1r. Modificar la Constitució del 1978 com a mínim els arts. 11, 14 i 93. 2n. Modificar el Codi Civil. 3r. Modificar el Tractat de Funcionament de la Unió. Els primers textos legals són mes fàcils perquè és Espanya la que decideix. Però per modificar el TFUE es requereix la unanimitat dels 28 estats membres. Estic segur que Itàlia, Grècia, Portugal i tots els espanyols amb doble nacionalitat s’hi oposarien frontalment.

La paradoxa serà que, mentre Catalunya no s’integri de ple dret com a nou estat sobirà a la Unió Europea, la majoria dels seus 7.500.000 ciutadans tindran la ciutadania de la Unió i la nacionalitat espanyola.

Desconeixem quina serà la legislació catalana futura en matèria d’adquisició de nacionalitat, però suposem que, necessàriament, admetrà la doble nacionalitat catalana i espanyola de manera unilateral i sense necessitat d’un tractat internacional. Aquesta situació dels nous catalans és una realitat que la llei catalana haurà de reconèixer i sobretot protegir.

I DEMÀ ALBERT ROYO

Ni un segon vagant per l’espai extracomunitari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
congrés diputats

Rajoy diu a Rufián que, “per descomptat”, respectarà els resultats del 21-D

El president espanyol ha respost a la sessió del congrés una pregunta de Rufián (ERC) sobre si aplicarà un altre cop el 155 si guanyen els sobiranistes

madrid
 
judicialització del procés

Juristes denuncien que els empresonaments són “un cop a l’estat de dret”

barcelona
 
eleccions 21-D

La CUP retreu a ERC i JuntsxCat que plantegin un “escenari passat” i avisa que no renuncia a la via unilateral

barcelona
 
procés sobiranista

JxCat i ERC valoren la via de la negociació bilateral amb Espanya i la UE

barcelona
 
operació diàleg

L’exèrcit farà maniobres de defensa antiaèria a Tarragona en plena campanya del 21-D

Tarragona
 
Lluís Companys (1)
Demà: Lluís Companys (2)

La trampa de l’exili

Barcelona
 

CCOO i UGT criden a “no normalitzar” els empresonaments

 
repressió policial l'1-O

Catalá ironitza sobre els lesionats de l’1-O

madrid
 
tribunal penal internacional

Cadena perpètua per al serbi Mladic, per genocidi, crims de guerra i contra la humanitat

Estrasburg