La força del lèxic sobiranista

Consulta, procés, plebiscitàries, full de ruta, decidir, diàleg... El procés sobiranista també ha servit per transformar el llenguatge de l'esfera política i mediàtica de Catalunya. I, amb la voluntat d'analitzar detingudament aquest nou lèxic, el filòleg i escriptor Pau Vidal va presentar dimarts la seva nova obra, Manual del procés. Vocabulari imprescindible de combat (Angle, 2015). El llibre pretén esdevenir “un glossari del conflicte entre Catalunya i Espanya” en què s'analitza la procedència i la utilització d'aquelles paraules que protagonitzen la batalla semàntica del procés.

“L'esclat del sobiranisme català ha convertit el verb en una arma més mortífera que mai”, sentencia l'autor en el prefaci de l'obra. Pau Vidal ens explica que, en termes semàntics, el sobiranisme està guanyant la partida: “Els independentistes han fet un esforç de creativitat per explicar i convèncer a través de les paraules; en canvi, en el bàndol unionista, hi ha el mateix de sempre”, assegura. Justament aquesta creativitat és el que ha portat Pau Vidal a recollir fins a 72 mots “nous o ressuscitats” de la política catalana. Uns mots que el sobiranisme ha procurat que siguin percebuts com a positius. “El positivisme guanya adeptes; això no vol dir que sigui moralment superior, però quan has de comunicar en sectors molt amplis de la societat, s'imposa a la negativitat”, afirma Pau Vidal. Segons l'autor, l'unionisme té un problema, perquè “tanta negativitat no l'aguanta ningú”, però recorda que no és tant qüestió dels mots que s'empren, sinó de l'ús que se'n fa.

Què s'amaga darrere les paraules? Amb la voluntat d'esbrinar-ho, Vidal recorda que “el vocabulari no és mai transparent”, perquè “una de les seves funcions és donar diferents opcions per establir el nostre relat”. Ara bé, descobrir l'origen dels mots ens pot portar sorpreses. Vidal ens explica la procedència d'alguns dels mots que recull el seu volum, com el terme Constitució, que prové “d'un verb canviant com és el verb estar”. “Això xoca amb la visió d'estabilitat que s'hi vol donar des de l'Estat”, sentencia l'autor. També és curiós l'origen del terme federalisme, que neix d'un mot religiós: en concret, de la paraula fe, res a veure amb “la raó, la igualtat i la justa distribució que predica”. Per l'autor, el procés no només ha propiciat una metamorfosi en el vocabulari de la política catalana, sinó que també ha fet canviar la percepció d'alguns mots. “L'apropiació de paraules per partits polítics marca la impressió que en té la societat”, explica, però adverteix que sovint els polítics utilitzen el llenguatge “d'una manera molt barroera”.

Però si hi ha un mot que Vidal es dedica a desmuntar és diàleg: “El diàleg és un d'aquests mites que ens entestem a cultivar per creure'ns una espècie superior, però normalment el diàleg es converteix en dos monòlegs alternats”, assegura. Segons Vidal, el terme pertany al món de la ficció, i perquè es pugui cristal·litzar en el món real “hi ha d'haver voluntat d'entendre's i bona disposició”, cosa que no preveu que arribi des de Madrid. Vidal assegura que té més mots pensats i que ja té previst publicar un segon manual del procés. Por, silenci i ciutadà són paraules que ja té seleccionades. Però, com que el lèxic no s'acaba amb el procés, també pretén escriure un manual de la república catalana. La publicació, però, encara no té data.