Política

Pròxim Orient i Àfrica

Cinema

Vides del Mediterrani

documental

Cinc joves de diversos països de la riba sud expliquen en un film les seves experiències i els anhels d'una generació

Es vol deixar enrere l'etiqueta de ‘joventut àrab' i mostrar que el ventall de perfils és molt ampli

‘Sahwa' és un projecte d'investigació amb la participació d'universitats i instituts de recerca

En el documental esparlen fins a quatre dialectes de l'àrab, completament diferents

Cinc històries des de punts diferents de la riba sud de la Mediterrània. Els protagonistes són l'Ayoub, la Nina, en Seif, en Hakeem i la Hiba, joves d'entre 20 i 25 anys que amb una petita càmera domèstica mostren les seves vides a Casablanca (Marroc), Timezrit (Cabília algeriana), l'illa de Gerba (Tunísia), Alexandria (Egipte) i Beirut (Líban). El resultat és un documental, amb retalls del dia a dia d'aquests joves mediterranis, que ha coordinat el periodista Marc Almodóvar i que en breu es podrà veure en obert al canal de YouTube del projecte Sahwa. A Casablanca, l'Ayoub malda per sobreviure amb feines precàries. “Si torno a la nit a casa sense res serà una vergonya.” En el seu dia a dia ens mostra els amics i la seva gran passió: el teatre. “Si no hagués descobert el teatre, segur que estaria enganxat a alguna cosa”, assegura el jove de 21 anys, que somia casar-se, com molts joves de la seva edat. A les muntanyes algerianes, hi viu la Nina, una jove desperta, estudiant d'arquitectura i urbanisme, disposta i resolta per lluitar per una generació de dones que encara tenen les coses molt difícils en una societat eminentment dominada pels homes. La seva mare no va poder anar a l'escola i ara ella va a la universitat, un gran canvi que somia aquesta estudiant amant de la música i el cinema. Un altre dels personatges que ens mostra el documental és un jove de l'illa tunisiana de Gerba, en Seif. El seu somni és ser fotògraf i amb els retalls de la seva vida ens mostra un indret on les cultures i les religions conviuen pacíficament, i ens presenta una amiga seva que forma part de la nombrosa comunitat jueva que viu a l'illa de Gerba. També reflexiona sobre l'emigració, de centenars de veïns seus que han travessat les aigües del Mediterrani per buscar un futur millor. Amics que han tornat no ho fan amb una visió tan idíl·lica. A Europa es troben sols, sense família ni amics, treballant de sol a sol. A més, també en destaquen el xoc cultural. A Egipte, a la ciutat d'Alexandria, hi trobem en Hakeem, que escriu articles per a portals d'internet. És dramaturg i es mostra preocupat per la deriva que ha agafat l'Egipte post-Mubàrak, ara en mans d'Abdel Fattah al-Sisi. Mentrestant, a Beirut, hi trobem la lluitadora Hiba, de 25 anys. Fa 11 anys que està implicada en els moviments socials, lluitant contra el sectarisme que encara impregna cada racó de la societat libanesa després de la guerra civil. Socialment compromesa, la jove libanesa ha hagut de trencar molts tabús per seguir treballant en la seva especialitat, l'antropologia sexual.

I com sorgeix la idea de reunir aquestes cinc persones? “L'objectiu és trencar una mica amb la imatge d'un món àrab uniforme i monolític”, explica Almodóvar. El documental reflecteix la diversitat de perfils de joves que existeix en el denominat “món àrab”. Almodóvar posa l'exemple que en el documental es parlen quatre dialectes de l'àrab completament diferents entre si, i en un dels capítols es parla amazic cabilenc. “També veiem gent amb perfils econòmics diversos, amb històries de vida diferents i amb inquietuds i models de vida variats”, explica.

I què en pensen, d'Europa, a l'altra riba de la Mediterrània? “Només es menciona Europa en una història, que és la de Tunísia, en què es parla de la migració en bots. La visió d'en Seif era que l'emigració no val la pena perquè el desarrelament social que es produeix no es compensa”, afirma Almodóvar. “Ell veu Europa com un lloc on ningú es preocupa per tu i on només es treballa. Sense més vida. I ell valorava que això no compensava el fet de desvincular-se del seu entorn immediat”, hi afegeix. El coordinador del projecte explica que al Líban van tenir algunes dificultats per trobar una noia que pogués sortir en el documental. “De fet, la Hiba era l'antropòloga, que m'ajudava a fer els tallers. Quedaven pocs dies per tornar a Barcelona i no teníem ningú. Per edat, la Hiba encaixava i, quan vaig conèixer la seva història, va resultar una elecció genial”, declara Almodóvar. “La seva història és una de les més impactants del documental i trenca diversos prejudicis que podem tenir envers les dones del món àrab”, conclou el periodista.

3
anys
de durada té el projecte ‘Sahwa', investigació finançada per la Comissió Europea i que pretén analitzar les tendències i les perspectives dels joves àrabs.
14
universitats i estudis de recerca
participen en aquest projecte, liderat pel Cidob (Barcelona Centre for International Affairs).
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Milers de valencians exigeixen ‘un finançament just’ en una massiva manifestació unitària

La mobilització compta amb el suport de tots els grups parlamentaris, excepte del PP, sindicats, empresaris, entitats i moviments socials

València
 

En Peyu i en Nandu Jubany es tanquen en una cel·la per reclamar l’alliberament dels presos polítics

Vic
 

Iceta demana que “tots els candidats” surtin de la presó i puguin fer campanya

Tarragona
 

Serret creu que Puigdemont hauria de ser investit president

Barcelona
 

Albiol rebutja un debat electoral amb Puigdemont perquè és un “fugitiu” de la justícia

Santa Coloma de Gramenet
 

Carmena i Colau asseguren que les ciutats del futur hauran de ser feministes 

Madrid
 

La CUP assegura que l’Estat pretenia generar “conflictes violents al carrer”

Barcelona
 
opinió

21-D, reorientant l’estratègia

Alcalde de Vilassar de Dalt i sociòleg
 

Bèlgica ajorna la declaració del govern

brussel·les