estats units
Trump anuncia que deportarà fins a tres milions d'immigrants
El president electe dels Estats Units admet que el mur amb Mèxic podria ser en part una tanca
Una reunió del magnat amb l'euròfob Farage molesta el govern britànic
L'onada de conseqüències de la victòria electoral de Donald Trump en les presidencials nord-americanes del 8 de novembre continua activa. En una entrevista a la CBC, el president electe dels EUA va assegurar que deportarà els immigrants que tenen “antecedents penals”, una decisió que podria afectar entre un i tres milions de persones. “El que farem és agafar els criminals amb antecedents penals, els traficants de drogues, que són probablement uns dos milions, i expulsar-los del país o posar-los a la presó”, va anunciar Trump en la primera aparició televisiva després de la victòria electoral.
Les paraules de Trump cap als immigrants sense papers van ser diferents de les que va fer servir durant la campanya presidencial, quan advocava per crear “una força de deportació” per expulsar tots els sense papers.
Si bé el magnat immobiliari va reiterar la voluntat de construir un mur a la frontera entre Mèxic i els EUA, ahir va admetre que es podrien posar “tanques” en “certes àrees” dels més de 3.000 km de línia de separació compartida entre els dos països.
Tibantors amb Londres
A banda de l'entrevista a la CBS, l'actuació de Trump no deixa de generar controvèrsies. El govern britànic va assegurar ahir que el líder interí del partit euròfob UKIP, Nigel Farage, no té “cap paper” en la diplomàcia oficial del Regne Unit després de convertir-se dissabte al vespre en el primer polític britànic que es reuneix amb el magnat després d'haver guanyat les eleccions presidencials. La trobada de tots dos, que es va allargar una hora i mitja (el mateix temps que Trump es va reunir amb el president Obama divendres) va servir a Farage per penjar-se una medalla que ha molestat la primera ministra britànica, Theresa May.
Qui també està molt empipada, però a l'altra banda de l'Atlàntic, és Hillary Clinton, que va acusar l'FBI de ser un dels responsables de la seva derrota en les presidencials per haver reobert el cas dels correus electrònics uns dies abans de la cita electoral. Clinton ho va explicar en una conferència amb donants de la campanya, mentre que un article d'opinió del diari The New York Times remarcava que la candidata demòcrata va guanyar en vot popular i que aquest suport encara podria augmentar quan s'hagi tancat del tot el recompte.
Mentrestant, a les principals ciutats dels EUA ahir van continuar les protestes, en especial a Chicago i Nova York, contra l'elecció de Trump, tot i que dissabte el magnat va intentar edulcorar algunes de les propostes del seu programa electoral. Per contra, qui es frega les mans és la cap de cartell de la ultradreta francesa, Marine Le Pen, que ahir en una entrevista a la BBC va afirmar que, amb Trump a la Casa Blanca, augmenten les seves possibilitats de vèncer en les presidencials franceses.
LA FRASE
L'OTAN alerta del risc d'anar per lliure
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va alertar ahir els EUA que anar per lliure “no és una opció” en resposta a les crítiques a l'Aliança que havia fet el magnat en campanya. “No és moment perquè els EUA deixin l'OTAN”, escrivia ahir Stoltenberg al diari The Observer, que també admet que Europa “ha d'assumir part de la càrrega” que implica pertànyer al club atlàntic. L'OTAN “va permetre la integració d'Europa i va posar les bases per a la pau i la prosperitat sense precedents que tenim avui. Els líders europeus sempre han entès que, “quan es tracta de seguretat, anar per separat no és una opció”, va dir el secretari general. Trump va qualificar l'Aliança Atlàntica d'“obsoleta” durant la campanya i va exigir als països membres que “paguin la seva part” si no es volen defensar sols.
