La ultradreta busca la presidència d'Àustria en unes eleccions ajustades

Cinquanta setmanes després de la victòria contra pronòstic de l'ecologista Alexander van der Bellen, un professor de 72 anys, sobre l'emergent ultradretà Norbert Hofer, Àustria repeteix avui la prova de les presidencials.

Les eleccions del 22 de maig van quedar impugnades per irregularitats formals en el vot per correu, després que Van der Bellen guanyés per una diferència d'unes 30.000 paperetes. Ara l'Europa dels grans partits establerts tremola de nou per la possibilitat que la dreta radical, populista i xenòfoba planti la pica en el càrrec més alt d'un país que, a més, representa el tancament de fronteres als refugiats. Mentre que a Alemanya, la cancellera Angela Merkel rebutja la imposició d'un límit anual de 200.000 sol·licitants d'asil, com volen els seus socis de Baviera, a Àustria s'ha establert ja una barrera numèrica, després d'haver-ne acollit 130.000 en dos anys.

Hofer és un agressiu i dinàmic hereu polític de Jörg Haider, mort el 2008 en un accident de cotxe. Amb ell, el nacionalista FPÖ aspira ara de nou a la presidència que va acaronar el maig passat, després d'una campanya encara més crispada, marcada per les acusacions de tota mena a Van der Bellen –des de mentider a comunista i espia al servei del mal–. La nova elecció austríaca és una prova de foc per a la ultradreta europea, que necessita gasolina amb vista a les següents etapes electorals de la primera meitat del 2017: Holanda i França. Per al ciutadà austríac, una prova contra el cansament electoral que pot implicar desmobilització.

En cas de resultats ajustats, podria no conèixer-se el guanyador fins demà, dilluns, tal com va passar el mes de maig. El pes del vot per correu és molt alt i l'escrutini, lent. I és molt pesant la càrrega, també, damunt d'un ciutadà que ha de triar entre un exlíder verd, ara independent, poc mediàtic i un xenòfob que sap capitalitzar el vot de la por.

Van der Bellen té al darrere el vot de Viena i altres grans ciutats. Hofer, el dels petits nuclis urbans i zones rurals. Són dos mons i dues maneres de veure la realitat diferents. Curiosament, el fort del veterà professor d'economia és el vot jove. A Hofer, de 45 anys, el pot portar a la presidència el vot del rebuig a l'estranger. L'FPÖ de Haider va pujar als anys noranta, molt abans de la crisi migratòria actual, quan els temuts estrangers no eren refugiats de zones en guerra, sinó immigrants.