Internacionalització del procés
“Katalonia ne Ispania”
La televisió pública russa emet un programa titulat ‘Catalunya no és Espanya'
La producció visita la Rambla, el Born, la Pedrera i el Museu Dalí i destaca la negativa de molts catalans a sentir-se espanyols
Catalunya no és Espanya. Aquest és el contundent títol d'un programa emès pel primer canal de la televisió pública russa dijous. Dirigit per Vladímir Pozner, és la tercera part d'una sèrie titulada A la recerca de Don Quixot, en què el veterà documentalista rus, acompanyat d'Ivan Urgant –un conegut presentador de late-shows–, recorre diferents ciutats de l'Estat espanyol per investigar la figura del famós personatge de l'obra de Miguel de Cervantes.
En l'emissió dedicada al Principat, Pozner i Urgant qüestionen alguns dels tòpics més habituals sobre els catalans i tracten d'explicar la història de Catalunya d'una manera entenedora per al públic rus. Entre els escenaris del reportatge hi havia Barcelona –on van visitar la Rambla i el mercat del Born acompanyats de l'actor Joel Joan i també van tenir l'ocasió de veure l'interior d'un dels apartaments de la Pedrera de Gaudí– així com el Teatre Museu Dalí de Figueres. Entre els entrevistats va haver-hi des del president de la Cambra de Comerç espanyola, José Luis Bonet, fins al nou president dels Castellers de Barcelona, David Davila. En un moment del programa Pozner i Urgant fins i tot van comprovar com es cuinaven i menjaven els calçots.
Aspectes polítics
A diferència d'altres programes, Catalunya no és Espanya no es va limitar únicament als aspectes més folklòrics o turístics, sinó que també va incloure aspectes polítics. En aquesta temàtica es va descriure “l'etern problema” de l'encaix de Catalunya a Espanya. Els catalans, segons Pozner, sempre s'han negat a acceptar la seva derrota i han lluitat durant segles per la seva independència. “Després de la mort de Franco, durant la dictadura del qual es va suprimir tota manifestació de la seva identitat nacional, Catalunya va rebre finalment el seu Parlament, el seu govern, policia, ràdio i televisió. La llengua catalana va ser reconeguda com a cooficial”, va explicar Pozner. “Però això –hi va afegir– no va apaivagar la passió dels catalans, els quals, sempre que els és possible, us recordaran que ells són catalans, no espanyols.”