Liberals però ‘indepes'?

El liberalisme polític català es portava a debat ahir a l'Ateneu Barcelonès. On són els liberals i què és el liberalisme avui? era el primer eix del debat, però, tenint en compte que la diferència essencial entre els dos grups convidats era que l'un és independentista i l'altre, no, el procés independentista va ser aviat el fil conductor del debat, com ho és i ho serà de la política catalana.

Martí Jiménez, de l'independentista Col·lectiu Catalans Lliures (CCL), va definir els liberals com aquells que no veuen els altres com part de la seva propietat ni enemics irreconciliables en projectes de vida diferents als seus. Segons ell, el liberalisme és el marc de convivència del pluralisme polític i el va definir com la defensa dels drets civils, la propietat privada, la lliure competència i les institucions inclusives. Això sí, a Catalunya no serà possible assolir aquests objectius mentre duri l'autonomia. “Cal matar el Leviatan burocràtic que mai redistribueix de rics a pobres sinó que ho fa de grups desorganitzats a grups organitzats.” Jiménez lamenta que Catalunya mai hagi pogut viure una fase de capitalisme expansiu perquè ha format part d'Espanya, i considera caducada la “superioritat moral del catalanisme de Cambó i D'Ors”, que pretenia canviar Espanya. Catalunya i Espanya tenen, segons ell, un xoc d'interessos irresoluble.

En canvi, pel moviment Lliures, sorgit a l'entorn de l'exconseller de CiU Antoni Fernández Teixidó, el principal enemic del liberalisme són les esquerres. Guillem Laporta lamentava que els liberals catalans no hagin aconseguit fer front “al predomini del discurs de Colau i la CUP”. Segons ell, “a Barcelona no es poden obrir nous hotels ni aplicacions d'intercanvi lliure de transport com Uber” perquè la llibertat “està amenaçada”. No aspiren a liberalitzar l'educació “en ple segle XXI” però sí a fer possible la llibertat d'elecció educativa. Es reivindiquen com a humanistes, catalanistes i realistes. Aquest darrer terme implica creure que el procés independentista no acabarà amb la independència, almenys en els propers vint anys, perquè no és possible pactar avui un referèndum i perquè els catalans no estan disposats a fer una revolució que, segons ell, és l'única alternativa al referèndum per aconseguir la sobirania. Per això, defensa Laporta, cal destinar els propers vint anys a fer un país millor dins d'Espanya, conclou.

L'historiador Enric Vila, de CCL, ironitzava que ser liberal era molt fàcil contra el feixisme i el comunisme, però recordava que quan va caure el comunisme soviètic tothom es va fer liberal, “fins i tot Aznar i Fernández Teixidó”. Vila va considerar equivocat per a un liberal català creure que l'enemic és Colau i no “el cofoisme disfressat de talent”. Vila defensa el referèndum, sigui pactat o unilateral, perquè “centra el problema i l'enemic”.

L'exdiputat de CiU i ara impulsor de Lliures, Roger Montañola, avisa que no es pot basar l'estratègia en una consulta en què no participarà bona part del país si es fa de manera unilateral. “No ens podem fer trampes al solitari i situar el país en una mena de llimbs jurídics indefinits fins que algú es decideixi a reconèixer Catalunya”, conclou.

L'important de cara al futur és el paper que aquests dos grups tindran en la política del país. Lliures ha nascut com un moviment que pretén convertir-se en partit polític per presentar-se a les properes eleccions. CCL es presenta només com una plataforma cívica. Potser més determinant que el debat d'ahir és l'article que al 21 de novembre publicava a El Periódico l'expresident i exconseller d'ERC Joan Puigcercós. Hi plantejava la reconstrucció de l'espai liberal català i reconeixia el CCL i el moviment a l'entorn de Fernández Teixidó com a rivals principals del PDeCAT. A més d'apuntar que CCL té militants d'ERC entre els seus socis, Puigcercós reivindicava una opció liberal clau per al futur del país que defensi clarament la lliure competència i la llibertat dels ciutadans davant dels abusos del “capitalisme del BOE” espanyol.