“El PSC està més unit que el 2012”

El partit va apostar perquè fos l'adjunt a l'organització i això implica fer territori. A més, vull prioritzar l'alcaldia. Tot i que formalment era compatible, entenia que per dedicació era incompatible. I faig un “pas al costat” per donar el relleu a gent amb més dedicació.

Soc un home de partit i sempre treballaré pel partit. La meva vinculació serà global i total. La meva responsabilitat en l'àmbit nacional és la de vetllar perquè el PSC funcioni, i la federació gironina s'hi inclou.

Han estat cinc anys difícils, fruit de la situació política. Hem avançat en la modernització del partit i en la seva democratització; hi ha hagut més debat i assemblees. I alhora en la proximitat, amb més trobades amb agrupacions locals. Una característica del meu mandat és que van arribar les primàries per quedar-se.

Sí, i vaig intentar reconduir-lo. Ara està més unit que el 2012 i tenim totes les eines perquè si treballem plegats comenci a créixer. Hem tingut moments difícils com per exemple el de la marxa de militants destacats i importants per a nosaltres com ara Marina Geli, Pia Bosch, Quim Nadal. He intentat que el militant tingui una veu. Ara és el moment de començar amb una direcció nova.

No diria continuista perquè tothom té el seu estil. A mi m'agrada molt estar a prop de la gent i buscar la col·laboració. Lamuà és una persona preparada, formada amb un tarannà molt fort d'esquerres.

Hem de garantir la unitat interna. Perquè no hi ha res pitjor en un partit que les divisions. I després definir el projecte, que és d'esquerres, catalanista i federalista. Hi ha gent que ens ha deixat però n'hi ha que són recuperables, hem de buscar els orfes de projecte polític, els que no són rupturistes ni conformistes. L'espai del PSC és el d'una esquerra transformadora i a prop de la gent.

M'ha sabut molt de greu que hagin marxat i les maneres com ho han fet en alguns casos, perquè són referents, amb una trajectòria política important; he hagut de gestionar aquesta complexitat. Tot i això, hem aguantat l'espai del PSC i moltes alcaldies.

Si el dret a decidir és el dret a l'autodeterminació no hi estic d'acord. Estic a favor que el poble de Catalunya triï la relació que vol mantenir amb Espanya. Estic a favor d'explorar vies, amb quines condicions, continuar convivint junts.

Abans del pacte per la ruptura vull el pacte per la convivència. I el model federal necessita molta pedagogia. I vol dir compartir, assumir diferències, que no vol dir desigualtat sinó respecte i reconeixement.