Múltiples lectures

Qui ho decideix

La proposta presentada per JxSí per obrir aquesta via amb una reforma d'urgència, que probablement tornarà a generar un tens debat en el ple si la setmana que ve se'n fa el debat a la totalitat com està previst, deriva a la majoria del ple l'opció de tramitar una proposició de llei per lectura única. Això vol dir que serien els diputats i els grups parlamentaris independentistes els que carregarien amb les conseqüències de la desobediència i no la mesa de la cambra, tenint en compte que Carme Forcadell ja acumula dues causes i que Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet van ser inclosos en la segona querella de la fiscalia per la tramitació de les resolucions independentistes del debat de política general.

Només dues comunitats autònomes, el País Basc i Galícia, no tenen previst de cap manera la tramitació de proposicions de llei per lectura única i limiten aquesta via als projectes de llei, a banda de Catalunya. La resta, la preveuen amb diferències pel que fa a l'execució i les condicions d'aplicabilitat. La fórmula més estesa a les cambres territorials és que aquestes iniciatives es puguin tramitar per lectura única quan hi està d'acord una majoria simple del ple, en la majoria de casos amb el vistiplau previ de la mesa i la junta de portaveus. És el cas dels parlaments de Castella-la Manxa, Madrid, Castella i Lleó, Navarra, La Rioja, les Corts Valencianes i Extremadura. Dues cambres legislatives supediten la lectura única a una majoria qualificada: la de les Illes Balears, que requereix el vot favorable de tres cinquenes parts dels diputats, i la d'Astúries, amb una majoria de dos terços. Dues més demanen garanties excepcionals per aplicar aquesta via, que esquiva els debats en profunditat de les normes. A Cantàbria la decisió depèn del ple si hi ha una proposta unànime de la mesa i un cop escoltada la junta de portaveus. A Andalusia, ha d'arribar al ple a proposta de la mesa i amb un acord unànime de la junta de portaveus.

Els sistemes més simples de tramitació per lectura única són els dels parlaments de Múrcia, les Canàries i les Corts d'Aragó. A les Illes Canàries i Múrcia és la mesa, d'acord amb la junta de portaveus, la que determina si una llei es pot aprovar per lectura única. En el cas de Múrcia, és tan sols la junta de portaveus la que ho pot aprovar directament, sense més prolegòmens. També ho pot demanar, però, el consell de govern, la mesa de la cambra o un grup parlamentari.

Ús i abús d'aquesta via

Els reglaments del Congrés i del Senat preveuen igualment l'opció de la lectura única tant per a projectes com per a proposicions de llei. A la cambra baixa, ho ha d'aprovar el ple a proposta de la mesa i un cop escoltada la junta de portaveus. A la cambra alta, es repeteix el procediment amb les normes remeses pel Congrés. Tot i que, en teoria, es tracta d'una via dissenyada per a iniciatives que generin un gran consens i que requereixin una resposta parlamentària ràpida, atès que restringeix el dret de participació de les minories parlamentàries i no es poden presentar esmenes de modificació de l'articulat, a les cambres espanyoles s'ha utilitzat en normes tan rellevants com la reforma exprés de l'article 135 de la Constitució o la darrera modificació de la llei orgànica del Tribunal Constitucional, a partir de la qual l'alt tribunal pot suspendre càrrecs públics o imposar multes per forçar l'execució de les seves sentències. El reglament del Congrés en circumscriu l'ús quan “la naturalesa” de la llei ho “aconselli” o la “simplicitat de la formulació” ho permeti. A la pràctica, s'ha usat amb discrecionalitat.