Catalunya és l'únic territori de l'Estat espanyol que no té una llei electoral pròpia, i no és perquè el debat no s'hagi produït mai al Parlament, més aviat al contrari, ja que ha estat un cavall de batalla des de l'Estatut d'Autonomia de l'any 1979 i s'ha discutit legislatura rere legislatura. El desacord rau en la incapacitat de trobar un model que satisfaci tots els partits, ja que cadascun defensa el que, a priori, sembla que es traduirà en un millor resultat a les urnes i, evidentment, ningú està disposat a cedir si fer-ho ha d'implicar perdre diputats. Tothom sap on guanya i on perd i què li convé per conservar quota a la cambra. L'últim fracàs es va materialitzar el juliol del 2015, quan el desacord entre els partits va fer caure el debat de l'ordre del dia del ple del Parlament. Mentre que l'aleshores CiU i ERC eren partidàries de mantenir el recompte en diverses circumscripcions, el PSC, el PP, ICV-EUiA i C's apostaven per un augment de la proporcionalitat que s'acostés a una circumscripció única per a tot Catalunya.

No obstant això, i amb l'objectiu d'esclarir una mica els dubtes que hi pugui haver al voltant de tot plegat, el programa Claus d'El Punt Avui Televisió, debat avui, amb Igor Llongueres de moderador, i amb representants del PDeCAT, ERC, el PSC i el PP, sobre el model electoral que hauria de tenir Catalunya. Concretament, hi participen Lluís Corominas, vicepresident primer de la Mesa del Parlament, diputat de JxSí i membre del PDeCAT; Roger Torrent, portaveu adjunt de JxSí i membre d'ERC; Esperanza García, diputada del PP, i Gabriel Colomé, exregidor del PSC a l'Ajuntament de Barcelona. Tot i les bones intencions del programa, les desavinences entre els partits afloren des del primer minut, especialment entre els partidaris de modificar el mínim possible el sistema actual i els que proposen un canvi radical com ara una circumscripció única per a tot el país en comptes de les quatre divisions provincials de la llei espanyola, que atorguen 8 diputats a Tarragona, 17 a Girona, 15 a Lleida i 85 a Barcelona, la qual cosa suma els 135 escons del Parlament.

“L'actual representació del territori ens sembla correcta”, defensa Corominas, i és que el debat se centra, sobretot, a decidir si cal sobrerepresentar els territoris menys poblats, com Lleida, per sobre del que els correspondria per població perquè la seva veu estigui assegurada a la cambra. A l'altra banda d'aquest argument, hi ha la por que una circumscripció única o un sistema massa proporcional faci que la batalla electoral s'acabi decidint sempre a l'àrea metropolitana de Barcelona, un temor que comparteixen el PDeCAT i ERC, partits que beuen, en bona part, dels vots que arriben de les zones rurals del país. Com a argument per mantenir el sistema d'avui, Corominas defensa que “no hi ha manifestacions al carrer per demanar que els barcelonins tinguin molta més representació i que en tinguin molta menys els lleidatans”. Tot i això, el PDeCAT sí que proposa modificacions en el model vigent, com, per exemple, canviar l'actual distribució provincial dels diputats per les vuit vegueries.

Torrent, d'ERC, no aclareix quin és el sistema preferit pels republicans, però sí que indica que ha de conjugar els dos factors: proporcionalitat i territorialitat. “És millor un sistema proporcional, més proper a la cultura política i partidista que hem tingut en els darrers anys”, defensa, tot i que aposta també per no perdre el component territorial perquè hi hagi “una traçabilitat entre el vot i el seu representant”. Així, explica que ell mateix, diputat al Parlament per Girona i quart en la llista electoral, al darrere de Lluís Llach, Anna Caula i Carles Puigdemont, va ser escollit precisament per representar aquesta demarcació i que les decisions que pren a la cambra tenen en compte l'indret que representa: “Si m'escollissin en l'àmbit metropolità, la meva acció al Parlament probablement seria pensant més en l'àmbit metropolità que en el Ripollès”, argumenta.

Qui, en canvi, rebutja la sobrerepresentació del territori en contraposició amb la població real és Gabriel Colomé, professor de ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i expresident del grup socialista a l'Ajuntament de Barcelona, càrrec al qual va accedir després de la dimissió de Jordi Hereu com a regidor arran de les eleccions del 2011. Colomé sosté que el Parlament no ha de representar el territori, ja que, si fos així, “tindríem dues cambres: el Parlament i un senat”. És per això que lamenta que un vot a Lleida valgui “tres vegades i mitja més que un vot a Barcelona província”, i recorda que també hi ha comarques poc poblades en aquesta demarcació que es veuen perjudicades pel sistema actual: “Els vigatans, els manresans i els vilanovins també són barcelonins”, exposa, i retreu als partits contraris a un model amb més igualtat del valor dels vots a tot Catalunya –com ara una circumscripció única o un nou repartiment dels escons actuals– que les poblacions barcelonines, també les de fora de l'àrea metropolitana, estan infrarepresentades. “Em sembla bastant curiosa la idea que l'àrea metropolitana fixi l'esdevenidor de Catalunya”, insisteix, i llança una petició als grups independentistes: “Us proposo que en la futura república feu un senat.” El suggeriment, però, no és anecdòtic, ja que, si Catalunya esdevé un estat, ningú, ara per ara, ha plantejat si es mantindria la llei electoral espanyola.

Per evitar disfuncions, el socialista recorda que la mateixa llei espanyola reconeix que es poden modificar els diputats per demarcació, la qual cosa voldria dir que, segons la població actual, Lleida n'hauria de perdre dos, que anirien a parar a Girona i a Tarragona, segons Colomé, però no a Barcelona, perquè la normativa no permet que en tingui més de 85 dels 135 que integren el Parlament.

El PP, per la seva banda, defensa un nou model que posi fi al “clar desequilibri” actual, tal com indica la diputada Esperanza García, que no veu bé que per obtenir un diputat a Lleida es necessitin uns 12.000 vots, mentre que per obtenir-lo a Barcelona s'hagi d'arribar als 34.000, però no creu que s'hagi d'establir un nou nombre de diputats per a cada demarcació. “No és una qüestió de vuit o quinze”, diu, sinó de fixar un sistema que permeti que tots els ciutadans d'arreu de Catalunya “tinguin un vot més igualitari i una representació més real i ponderada”. “Cal que hi hagi una prima al territori, però mai ha de ser tan desproporcionada que doni aquesta fotografia”, en què la proporció de diputats per habitant és molt més elevada a Lleida, Tarragona i Girona que no pas a Barcelona, assevera. Tanmateix, rebutja una circumscripció única per a Catalunya perquè generaria “un cert desequilibri i no quedarien tan reflectits els ciutadans que viuen a cada territori” a l'hora de repartir els escons.