Un matí com un altre a Fontajau

Un matí com qualsevol altre: el gros dels clients del bar restaurant El Racó de Fontajau esmorzen a la terrassa i quan hi arribo, a tres quarts de deu, les taules de dins són buides. Ningú mira TV3. La Theresa May ha perdut la majoria absoluta i el lament conservador britànic protagonitza la tertúlia televisiva, mentre el canal espera el moment per connectar amb el Patí dels Tarongers. En Paco, el responsable de l’establiment gironí, em confirma que a aquesta hora els seus clients habituals –gent del barri, botiguers i treballadors de l’única oficina bancària de la zona– sempre trien la terrassa de la rambla Xavier Cugat. “Si ara jugués el Barça, tots serien a dins palplantats davant les pantalles de televisió”, diu sorneguer. La política ho té difícil per batre el futbol, fins i tot quan el president Puigdemont és a punt d’anunciar en directe el dia i la pregunta del referèndum per la independència.

A les eleccions autonòmiques del 2015, JxSí va guanyar amb el 45,5 per cent dels vots en aquest barri de Girona, nascut a prop del Ter fa més d’una trentena d’anys i on hi viuen moltes persones castellanoparlants. Per descomptat, no és el rovell de l’ou del catalanisme local ni la Girona de tota la vida, però CiU i ERC hi han anat fent forat, deixant enrere Ciutadans (18 % dels vots en els mateixos comicis) i el PSC (l’11,5%).

Van passant els minuts i quan TV3 connecta amb el Palau de la Generalitat, entren al local en Joan i la Sílvia, una parella veterana del barri. Amb ells comento el moment polític. En Joan es mostra asèptic: “No veig possible que es pugui celebrar el referèndum, i en el cas que es faci crec que el sí no tindrà prou força per tirar endavant la independència.” La Sílvia té una opinió semblant però es mostra més positiva: “Per descomptat, la millor opció és poder posar les urnes, i si hi ha referèndum, nosaltres votarem que sí”. Com que la veterania és un grau, la conversa i els cafès ens porten a temps llunyans, concretament al 6 de desembre del 1978, dia en què va ser aprovada en referèndum la Constitució espanyola. Recordant que de tot plegat fa gairebé quaranta anys, apunto un concepte que forma part de l’argumentari independentista: l’unionisme utilitza un text constitucional aprovat amb el 88,5% dels vots (el 90,4% a Catalunya) per impedir el referèndum català quan a hores d’ara hi ha moltes generacions joves que no van tenir ocasió de votar-la. Fent números, en Joan hi afegeix els que van votar en contra: “Jo vaig fer cas a les indicacions del PSUC i no vaig donar suport a la Constitució.”

Amb l’opinió de la Desiree, una jove cambrera del bar, tornem al present: “Els catalans hi guanyaríem molt amb la independència, però dubto que Espanya ho permeti perquè econòmicament seria molt negatiu per a ells.”

La transmissió des del Pati dels Tarongers ja ha acabat, pocs clients l’han seguit i la terrassa continua tan plena com un matí qualsevol.