L’oposició vota contra Maduro

Veneçuela està trencada en dues. La nova jornada de protesta de l’oposició al president Nicolás Maduro ho ha posat un cop més en evidència. Centenars de milers de persones van participar, ahir, en una consulta simbòlica en rebuig al procés de reforma de la Constitució impulsat pel mandatari veneçolà. Per la seva banda, el govern va mobilitzar un nombre similar de ciutadans en un “assaig” de les eleccions del 30 de juliol per elegir els constituents que redactaran el nou text de la carta magna. Totes dues consultes van tenir un discutible valor legal i fins i tot van ser tècnicament innecessàries. Però l’important no va ser el resultat, sinó la foto. Tots dos contendents van exhibir col·legis plens de gom a gom i van cantar la victòria. Uns contra la “dictadura” de Maduro, els altres contra “la violència i el terrorisme” de l’oposició.

La consulta opositora, organitzada per la Mesa de la Unitat Democràtica (MUD), va ser convocada per l’Assemblea Nacional, a mans dels partits antichavistes des del 2015, quan va arrasar en les legislatives. Des d’aleshores els veneçolans no havien tornat a les urnes. En aquest lapse de temps, Tribunal Suprem va declarar en desacatament l’Assemblea, una forma de neutralitzar qualsevol decisió parlamentària, i el govern va proposar les eleccions per a governadors, temedor d’una derrota. Fa tres mesos, el conflicte va arribar al carrer, amb mobilitzacions diàries que han deixat ja 90 morts. La jornada d’ahir va ser un altre capítol d’aquesta mobilització. Maduro va convocar per al 30 de juliol l’elecció d’una Assemblea Constituent que substituís l’actual Parlament i redactés una nova Constitució. La MUD va respondre amb una consulta popular contra aquesta assemblea i el govern va respondre amb un assaig electoral. Aquesta és la situació a Veneçuela mentre avança la crisi econòmica, la inflació es desboca i creix la falta de productes bàsics.

La MUD va celebrar, ahir, la consulta com un èxit. El governador i excandidat presidencial Henrique Capriles va dir, fins i tot, que van ser “milions” els que van votar contra el frau de l’Assemblea Constituent. “Si fos assessor de Maduro, li recomanaria que veiés què està passant i que si té una mica de sensatesa, si no vol acabar en l’abocador polític, en les properes hores cancel·li el frau constituent”, hi va afegir.

El president del Parlament, Julio Borges, va dir a més que els 2.030 centres de votació que la MUD va obrir a tot Veneçuela van funcionar al 100%. Les xarxes socials van ser l’escenari de la batalla. Els veneçolans són addictes a Twitter, a falta d’altres canals formals per expressar-se lliurement, i va ser en aquesta xarxa social on van circular milers de fotos de cues per votar, algunes de més de cinc hores.

La creu de la moneda va ser el govern. Els seus seguidors també van omplir els centres oberts per a l’assaig de l’Assemblea Constituent. “Acabo de parlar amb diversos governadors i s’han desbordat els centres de votació. L’Assemblea Constituent no tancarà les portes a ningú; al contrari, obrirà les portes a una Veneçuela de futur, de pau i tranquil·litat i on tots i totes siguem iguals”, va dir el vicepresident del Partit Socialista de Veneçuela (PSUV), Nicolás Cabello, un dels homes més poderosos del govern de Maduro. Pel que fa a la consulta opositora, Cabello va dir que “que no té cap efecte jurídic ni vinculant; és un mecanisme per seguir enganyant la gent”. De fet, en no tenir l’aval de la justícia electoral, la MUD no podrà exhibir els resultats com a oficials.

Però la consulta convocada per l’oposició al govern de Maduro va ser més que una simple manifestació contra la reforma constitucional. Dividida en tres preguntes, l’oposició consultava els veneçolans sobre el rebuig a la Constituent, però també era una demanda a l’exèrcit a defensar l’actual carta magna, aprovada per l’expresident Hugo Chávez el 1999 i una petició a favor d’avançar les presidencials que obri la porta a un govern “d’unió nacional”. Aquestes són les principals demandes que la MUD fa al carrer. El govern va dir no a totes i va denunciar que darrere de les protestes opositores s’amaga un intent de cop d’estat orquestrat des dels EUA.