A 30 dies

L’1 d’octubre serem cridats a les urnes per prendre una decisió cabdal, possiblement la decisió més important que s’haurà pres col·lectivament a Catalunya en tota la nostra història. Junts decidirem de quina manera volem continuar endavant, quines han de ser les institucions que ens representin i sobre quins valors caldrà que se sostinguin. L’1 d’octubre tots serem convocats per afirmar-nos com a catalans. Sense odis ni rancúnies, només amb la confiança que plegats podem construir allò que ens proposem.

Arribem fins aquí després d’un llarg camí. En coneixem prou bé els entrebancs i els greuges, però potser no pensem prou en la silenciosa constància que ens ha permès persistir com a poble durant tant de temps. La força de la nostra determinació ens ha dut al punt on som ara i res no ens podrà fer recular; només coneixem el camí que ens duu endavant.

És per això que, ara que estem a poques setmanes d’un moment decisiu, res no ens espanta. Se’ns ha amenaçat, se’ns ha calumniat, se’ns ha volgut confondre i sobretot s’han esforçat per dividir-nos. Però no ha funcionat. No podia funcionar, perquè som perfectament capaços de comprendre què ha passat a Catalunya els darrers anys i d’on ha nascut el clam de millor democràcia i més llibertat. Amb la unitat civil garantida, no hem de témer res. Malgrat que sabem que les amenaces no desapareixeran i que algunes poden fer-se realitat.

Fa dos anys, milers de persones ens reuníem al passeig Lluís Companys de Barcelona, en representació de totes i tots aquells que van inscriure’s a la llista electoral més llarga d’Europa: la llista de Junts pel Sí. La il·lusió, la determinació i l’escalf que hem rebut constantment de totes i tots ells, i de tants i tants d’altres independentment de la seva adscripció ideològica, ens han donat la força per tirar endavant els nostres compromisos i posar la possibilitat de decidir definitivament en mans de la ciutadania el proper 1 d’octubre.

A 30 dies de distància, doncs, cal que recordem que res no està guanyat i que tot està a les nostres mans. Tot depèn ara, com sempre, de tots i cadascun de nosaltres i de la nostra capacitat de respondre plegats, de manera pacífica, ordenada però radicalment ferma i il·lusionada. Respondrem que volem ser escoltats, que tenim coses a dir i que hem decidit que l’1 d’octubre és el dia. El dia de prendre la paraula. El dia de reivindicar la nostra dignitat per decidir el futur. El dia d’alçar la mirada i continuar caminant.