“La presó de Sànchez no està legitimada pel risc de fuga”

Tot i que el Ministeri Fiscal va invocar com a únic motiu per demanar l’empresonament de Jordi Sànchez el “risc de reiteració delictiva”, la magistrada de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela hi va afegir dues causes més –el risc de fuga i el d’una eventual destrucció de proves– per dictar dilluns ordre de presó sense fiança tant per al president de l’ANC com per a Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural. En el recurs d’apel·lació presentat ahir a la sala penal de l’Audiencia Nacional –el de Cuixart no s’havia presentat encara–, l’advocat de Sànchez, Jordi Pina, no només demana la llibertat de l’acusat al·legant que “com és obvi, la convocatòria d’una manifestació pacífica és incompatible amb un delicte de sedició”, sinó que qüestiona que la jutgessa hagi basat la seva decisió en dues causes sobre les quals “no hi ha indicis sòlids” més enllà “d’intuïcions o sospites personals”.

Pel que fa al risc de fuga, Pina critica que només s’hagi tingut en compte “la gravetat de la pena màxima imposable” i, en canvi, s’hagi ignorat la situació familiar, laboral i econòmica de Sànchez o que ja s’havia presentat davant la jutgessa dues vegades. “Si hagués volgut fugir ja no hauria comparegut el dilluns 17 d’octubre”, addueix el lletrat, que lamenta que per a la jutgessa el fet que Sànchez “tingui família i fills al seu càrrec o activitat professional fossin dades absolutament intranscendents”.

I quant al risc de destrucció de proves, també la considera “absolutament insuficient per prendre una decisió tan greu”.

Però l’advocat de Sànchez dedica el cos principal del recurs a acreditar aportant fotografies i vídeos, que durant els fets ocorreguts els dies 20 i 21 de setembre davant la conselleria d’Economia “no va haver-hi alçament i tumult, ni tampoc actitud violenta, intimidatòria o hostil necessària perquè es consideri sedició”.

“Si hagués volgut impedir l’execució de l’ordre judicial no hauria adoptat mesures per garantir l’entrada i sortida de la conselleria d’Economia durant tota la jornada. Tampoc hauria participat en els cordons humans creats per permetre el pas als agents de la Guàrdia Civil quan aquests van voler sortir de l’edifici”. Però sobretot, segons destaca la defensa, “tampoc haurien –referint-se també a Cuixart– fet una crida als congregats a dissoldre’s malgrat ser increpats”.

El lletrat qüestiona també la competència de la jutgessa en aquest cas. Manté que únicament seria competent si l’acció jutjada “volgués modificar l’organització territorial de l’Estat mitjançant la declaració d’independència d’una part del territori”. “És obvi que la independència d’una part del territori no s’aconsegueix manifestant-se milers de persones”, subratlla, i afegeix: “Amb més de 40.000 persones concentrades, si la finalitat hagués estat impedir l’entrada i l’escorcoll, és obvi que ho haurien aconseguit fàcilment.”

Jordi Pina sol·licita la nul·litat de tota l’actuació judicial perquè entén que vulnera el dret de defensa i conté irregularitats processals.