La sala de premsa de l’ajuntament de Girona va ser el marc ahir de la presentació a la demarcació de l’Associació Catalana pels Drets Civils. Es tracta d’una associació formada –d’entrada, perquè no es tanca a ser ampliada– per deu de les famílies dels líders polítics i socials del país que han estat o estan empresonats i les dels que estan exiliats per la seva defensa de la llibertat de Catalunya. L’associació va ser presentada formalment fa tres setmanes (ho trobareu a l’edició d’El Punt Avui del 22 de novembre), però ahir van rebre el suport públic de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. L’entitat té per objectiu administrar el suport econòmic a les famílies dels empresonats i exiliats que qualsevol persona vulgui oferir a través d’un donatiu puntual o periòdic –es pot fer accedint al web www.adretscivils.cat–. Els diners que rebin serviran per pagar les despeses que han d’assumir per visitar els presos i els exiliats, i per alleugerir la situació econòmica que se’ls ha generat després de l’aplicació de l’article 155.

Madrenas, acompanyada de les parelles dels consellers Carles Mundó, Raül Romeva i Josep Rull, i de la germana del conseller Toni Comín, va assegurar que el consistori farà promoció d’aquesta associació i va considerar “un acte de dignitat” ajudar “aquells que van donar la cara pel país”. L’alcaldessa va recordar un dels lemes que més s’han cridat els darrers mesos en les manifestacions. El de “No esteu sols”. Madrenas considera que “la forma més clara de demostrar que no estan sols és amb aquest suport”, i va demanar als gironins que hi responguin. Diana Riba, parella de Raül Romeva, basant-se en altres casos de persones engarjolades per raons polítiques, va xifrar en uns 25.000 euros anuals el cost que han de suportar les famílies només per fer els desplaçaments fins a les presons per a les visites setmanals.

Meritxell Lluís, que és la dona de Carles Mundó, va explicar que l’associació que han constituït també té per objectiu la creació d’una xarxa per ajudar-se els uns als altres. En aquest sentit, i responent a una pregunta sobre l’estat d’ànim general dels familiars dels presos i exiliats, Lluís va assegurar que se senten “ferms i serens, però també molt tristos i amb el cor encongit”. Va referir-se al dilluns de la setmana passada –quan el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llanera va deixar sortir de la presó sis consellers i conselleres, però hi va mantenir el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i els líders de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart– com un dels dies més durs: “Dilluns [4 de desembre] va ser un daltabaix. Esperàvem que sortissin tots fora i no va ser així. En conèixer la interlocutòria, ens vam enfonsar”, admet. Lluís, en nom de totes les famílies, va agrair també el suport que reben de la ciutadania i els consistoris. Va assegurar que anímicament els ajuda molt. En la mateixa línia, va demanar als catalans que continuïn escrivint cartes als empresonats: “Escriviu als que queden a les presons. Seguiu escrivint. Com ja s’ha dit, cada carta és per a ells una onada d’esperança. Es molt important que ho feu.” És hora, doncs, de continuar fent-los costat.