Més enllà del procés

Economia

Des del minut zero, Oriol Junqueras va intentar demostrar que ERC estava preparada per governar i es va esforçar per allunyar aquells fantasmes del tripartit que insinuaven que els republicans no sabien gestionar. Un dels seus principals èxits ha estat reduir el període mitjà de pagament a proveïdors, que ha passat de 54,05 dies el desembre del 2015 a 24 dies el juliol del 2017, així com el descens del dèficit de Catalunya, que entre els anys 2015 i 2016 va baixar del -2,88% al -0,93%.

Un dels projectes estel·lars ha estat desenvolupar l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) per assumir la gestió de tots els tributs propis i cedits. En concret, es va passar de 4 oficines a 32, i de 321 treballadors a 800. Durant aquest temps, l’ATC ha fet aflorar 360,42 milions del frau fiscal. El mes passat, però, el govern espanyol va aprofitar el 155 per anul·lar els acords del govern català per centralitzar la gestió del pagament dels impostos estatals de les empreses públiques.

Presidència

Aquesta va ser una de les conselleries afectades per la remodelació de govern, i al juliol Neus Munté va ser substituïda per Jordi Turull –tots dos també han assumit la figura de portaveu–. Un dels plans més ambiciosos ha estat el Pacte Nacional per a la Reforma Horària, signat amb 110 entitats, que es van comprometre a treballar per aconseguir que el 2025 els horaris s’hagin equiparat als dels països europeus.

A més, es va posar fil a l’agulla, d’una banda, a l’Agència de Ciberseguretat, encarregada d’investigar els ciberincidents en les xarxes de comunicacions electròniques i en els sistemes públics, i de l’altra, a l’Observatori per la Igualtat de Gènere.

Exteriors

Raül Romeva va treballar en la projecció internacional de Catalunya, fet que li ha merescut molts retrets de l’oposició. El seu departament va obrir delegacions a l’exterior –Varsòvia, Ginebra, Zagreb i Copenhaguen– i va anar teixint relacions amb governs d’altres països. El 155, però, va clavar una destralada a aquesta feina i va fulminar totes les ambaixades catalanes i en va acomiadar els empleats.

La conselleria de Romeva també té les competències de relacions institucionals i transparència. En el primer àmbit, sobresurt el programa per localitzar i exhumar fosses de víctimes de la Guerra Civil i també un conveni amb Salut i Justícia per a la identificació genètica de familiars de víctimes del franquisme. Pel que fa a transparència, Romeva va dissenyar el codi de conducta per als alts càrrecs per “garantir la integritat pública i lluitar contra la corrupció”.

Governació

Meritxell Borràs va posar el punt de mira en l’habitatge i va impulsar la llei de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, que permet a les administracions tenir més instruments per ajudar les famílies endeutades, ampliar el parc públic de pisos i evitar els desnonaments. La norma va ser consensuada per diverses institucions i va donar resposta a la suspensió per part del TC dels articles de la llei del 2015, de mesures urgents per a l’emergència en l’habitatge i la pobresa energètica. També es va fixar l’índex de referència dels preus del lloguer per donar eines per modular els increments desproporcionats de les rendes.

Un altre projecte destacat va ser la llei de vot electrònic per a residents a l’exterior, tot i que no s’ha pogut implantar.

Ensenyament

Meritxell Ruiz i Clara Ponsatí han estat les conselleres d’Ensenyament, però Ponsatí, que va entrar en la recta final del mandat, es va centrar principalment en la logística per a l’obertura dels col·legis de cara al referèndum. Al marge del procés, un dels punts forts d’Ensenyament va ser l’acord a què es va arribar amb els sindicats per incorporar 140 milions més en el pressupost del 2017 per contractar 5.514 mestres nous per al curs 2017/18. Aquell pacte va evitar una vaga i va facilitar l’aprovació dels comptes amb la CUP.

També es va tirar endavant el decret de l’escola inclusiva, que garanteix que una escola no exclogui ningú, de manera que, com a criteri general, tots els alumnes amb necessitats educatives especials s’escolaritzin en centres ordinaris.

Salut

Antoni Comín va agafar la conselleria amb l’objectiu de calmar el sector, que havia estat molt incendiat en l’època de Boi Ruiz. Comín va revertir les retallades en un 37% i va posar en marxa el nou hospital de Viladecans i el Joan XXIII, així com la millora del Vall d’Hebron. A més, es van establir les bases per intentar reforçar la primària i les urgències, i es va activar un pla de xoc per reduir les llistes d’espera. Un dels avenços més destacats va ser la llei per garantir l’accés a la sanitat pública a tots els residents, que ara perilla perquè el govern espanyol hi ha presentat recurs. Però Comín va acaparar les portades per les desprivatitzacions. Segons Salut, s’han retornat a la sanitat pública uns 14 milions que anaven al sector privat, però el final de mandat ha impedit saber si s’hauria tancat l’oferta per comprar l’Hospital General –les negociacions amb Quirónsalud avançaven.

Interior

Aquesta és una altra conselleria que es va veure afectada per la remodelació de govern i que va tenir dos titulars: Jordi Jané i Joaquim Forn. Sempre ha estat un departament complex i envoltat de polèmiques, però aquesta imatge s’ha revertit en els últims mesos. Hi ha ajudat, i molt, l’excel·lent gestió que es va fer durant els atemptats de l’agost, tant des del punt de vista policial com comunicatiu, i que va ser lloada per diversos estaments. Els Mossos d’Esquadra, amb el major Trapero al capdavant, van ser aplaudits per sectors professionals i pels ciutadans. En aquest mandat, també s’han convocat 500 noves places per formar part del cos de Mossos, que La Moncloa va frenar d’entrada, tot i que al final hi va donar llum verd.

Territori

Josep Rull ha destacat per dos projectes mediambientals: d’una banda, la llei del canvi climàtic, que aspira a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, però que va ser suspesa pel Constitucional; de l’altra, la regulació del trànsit en episodis de contaminació, que va promoure juntament amb altres administracions. Pel que fa a infraestructures, Rull va inaugurar, al costat de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Ada Colau, el ramal sud de la línia L9, que connecta Barcelona amb l’aeroport del Prat, i també ha engegat l’ampliació de l’L1 a Badalona i noves estacions de metro a l’Hospitalet.

Cultura

Santi Vila i Lluís Puig han ocupat aquesta cartera, que, entre altres propostes, ha tirat endavant el pla de lectura, amb una inversió de 105,3 milions d’euros en el període 2017-2020 per tal d’incrementar l’activitat lectora, i el pla nacional de dansa per incentivar el sector i generar nou públic. També cal destacar l’anomenada Declaració de Palma, per la qual els governs de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià es van comprometre a col·laborar en matèria de llengua i cultura.

Justícia

Carles Mundó s’ha apuntat un dels èxits mediàtics del govern: tancar la presó Model de Barcelona, un repte que diversos consellers havien entomat, però que mai ningú havia pogut cristal·litzar. El 8 de juny del 2017, el centre penitenciari va escriure la seva última pàgina després de 113 anys d’història. “Era una decisió molt complexa. Però no fer el pas de tancar la Model suposava invertir 25 milions en un centre que tard o d’hora havia de tancar”, reconeixia Mundó. Al marge d’aquesta qüestió, Justícia també ha destacat per l’expedició de documents de nul·litat dels judicis franquistes, la culminació del Codi Civil de Catalunya i el registre de parelles estables.

Treball

La renda garantida de ciutadania ha estat l’estrella polar del departament de Dolors Bassa. Una mesura que permet que les persones beneficiàries –majors de 23 anys i que hagin esgotat totes les prestacions possibles com ara l’atur– cobrin d’entrada 564 euros mensuals lligats a un pla d’inserció laboral o d’inclusió social, segons la realitat de cada receptor. La quantitat a percebre anirà augmentant fins a l’any 2020, quan els beneficiaris cobraran el 100% de l’índex de renda de suficiència de Catalunya, estimat ara en 664 euros al mes. A més, Bassa va ampliar en 71 milions el pressupost per a polítiques actives d’ocupació.

Empresa

Un altre departament amb dos consellers: Jordi Baiget i Santi Vila. Un dels projectes més importants ha estat el pla nacional per a la indústria, que té previst invertir 1.844 milions fins al 2020 per enfortir el sector i millorar la qualitat de l’ocupació, i que es va aprovar amb el consens dels agents econòmics i socials. La conselleria també va treballar en la nova llei del comerç, que liberalitza les rebaixes, amplia els horaris comercials a 75 hores setmanals i prohibeix la venda de productes a domicili o per telèfon sense autorització prèvia del client.

Agricultura

Meritxell Serret va posar èmfasi en la llei d’espais agraris, que ha de servir per preservar-los i posar en marxa un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim terres en desús, activar el potencial productiu i garantir la gestió sostenible del medi. A finals del mandat, el Parlament va iniciar els tràmits per aprovar-lo. Altres qüestions rellevants han estat la creació del Consell Català de l’Alimentació, que actua com un òrgan d’assessorament en matèria d’agroalimentació, i la reestructuració del cos dels agents rurals, que els va permetre guanyar més autonomia.