Societat
En Josep ja té companyia
Alguns veïns s’afegeixen a la protesta que, cada migdia, fa un home a Banyoles per reclamar la llibertat dels presos polítics
No són una multitud, ni de bon tros, però des de fa alguns dies uns quants veïns acompanyen Josep Garcia en la seva concentració diària davant l’ajuntament de Banyoles per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans. És un acte simbòlic, però fa que la gent que circula pel passeig de la Indústria entre les dotze i la una torni a pensar en els presos i, potser, reflexioni sobre tot el que està passant. També vol ser un exemple d’acció reivindicativa que es podria fer en altres ciutats, pensa l’home.
Garcia, equipat amb una pancarta en què es llegeix “Llibertat”, va començar la protesta a principis de mes, quan els presos feia un parell de mesos que estaven tancats. Va començar estant-s’hi una hora, però com que va afegint un minut a la protesta per cada dia de presó, a hores d’ara ja s’hi està una hora i quart. “M’hi estaré l’estona que faci falta”, diu Garcia, un empresari jubilat de Porqueres que aparenta un tarannà tranquil, però de fermesa. “Estic retirat, tinc tot el temps del món i quan plego d’aquí me’n vaig a casa a dinar; què és això, comparat amb el que pateixen ells?”, ens comentava aquesta setmana. El dia que hi vam parlar l’acompanyava un altre Josep jubilat, en Vilagran, de Banyoles, que havia treballat en el sector de la construcció. En la seva pancarta es llegeix “Llibertat, us volem a casa”. Mig rient, comenta que ell potser no hi podrà anar afegint un minut cada dia que passi i que “negociarà les condicions” de la seva participació amb el promotor.
Els dos Joseps no són uns nouvinguts a les mobilitzacions socials. Vilagran rememora l’operació Garzón (el desplegament policial previ als Jocs Olímpics del 1992), la consegüent detenció de tres joves banyolins de la CUP i la concentració de protesta davant la subdelegació del govern estatal a Girona, en la qual ells dos van tenir-hi una presència activa. El banyolí troba a faltar ara accions com aquella. “Ho he proposat algunes vegades, però no em fan cas”, lamenta, mentre Garcia ratifica aquesta impressió assentint amb el cap.
