tribunal europeu de drets humans
L’1-O, a la justícia europea
L’Estat ja acumula tres demandes a Estrasburg per haver violat els drets a la llibertat d’expressió i de reunió i a un procediment judicial equitatiu
El TEDH s’ha de pronunciar en la demanda dels diputats catalans per la suspensió del ple postreferèndum
Carles Puigdemonttambé preveu interposar demandes davant d’aquesta instància europea
A la justícia europea se li gira feina amb la carpeta catalana. Estrasburg s’ha convertit en la nova Meca de l’independentisme per reivindicar els seus drets polítics i civils. Segons ha pogut saber El Punt Avui, actualment hi ha tres casos als despatxos del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), però tot indica que n’hi haurà més, ja que, per exemple, l’ofensiva judicial que prepara Carles Puigdemont també preveu interposar demandes davant d’aquesta instància europea. De fet, ell mateix ja forma part d’una de les denúncies presentades.
Entre les tres demandes vinculades a la crisi catalana que hi ha actualment a la taula del tribunal amb seu a Estrasburg, destaca la megademanda “Forcadell i Lluís i altres vs. Espanya”. Interposada l’11 d’octubre passat contra la suspensió preventiva del TC de la convocatòria del ple del Parlament posterior al referèndum de l’1-O per la possibilitat d’una eventual declaració d’independència, va ser signada per 76 diputats, de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot, entre els quals, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i el mateix Puigdemont.
Tots plegats s’acullen als articles 10 i 11 del Conveni Europeu de Drets Humans per denunciar l’Estat espanyol i, en concret, al·leguen que la decisió de la màxima instància judicial espanyola va suposar una “greu infracció” dels seus drets a la llibertat d’expressió i de reunió.
Els altres dos casos sobre els quals també s’haurà de pronunciar Estrasburg són dues demandes particulars. La primera va ser registrada el 9 d’octubre per un “ciutadà de Catalunya” identificat com a Domingo Garcia-Milà, segons asseguren fonts del tribunal. De la mateixa manera que els diputats catalans, invoca els articles referents al dret a la llibertat d’expressió i de reunió. L’últim cas va ser interposat el 29 de novembre per Montserrat Aumatell i Arnau, vocal de la Sindicatura Electoral de Tarragona, que va ser condemnada a pagar 6.000 euros diaris per haver-ne format part. Una decisió dissuasiva del Constitucional que va afectar els 20 membres de la sindicatura.
Aquesta vocal demana al tribunal “que suspengui” la demanda adduint que es va violar el seu dret a un procés judicial equitatiu i a un recurs efectiu.
Luxemburg, més lent
Si bé Estrasburg té fama de pronunciar-se tard sobre violacions de drets humans, la via del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per posar sota escrutini les decisions judicials espanyoles podria ser encara més lenta. De moment, encara no hi ha arribat cap cas, a aquesta instància. Per exemple, segons Josep Jover, advocat contractat per ERC per defensar els casos de l’1-O al tribunal de la UE, s’han interposat dues qüestions prejudicials: el cas del consistori de Badalona, per haver obert el dia 12 d’octubre, i el cas dels membres de la mesa, per haver permès el ple del Parlament que va votar el full de ruta i les lleis del referèndum i de transitorietat. Ara bé, assegura que fins que el jutge no acabi la instrucció no poden dirigir la pregunta al tribunal europeu, una decisió que, de fet, és només obligatòria per a l’Audiencia Nacional i el Tribunal Suprem, i opcional per a la resta d’instàncies. Jover lamenta que arribar a Luxemburg podria trigar “mesos”. “Estan buscant l’efecte Atutxa, una sentència al cap d’11 anys, quan el president del Parlament basc ja estava políticament mort i enterrat”, afirma.
